EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÀ

El cercle de guix Caucasià no és un musical, però ho sembla. Ës un clàssic de Bertolt Brecht, una història dins d’un altra història, una obra difícil, espesa si hom hi vol entrar a fons, però força digerible perquè està ben amanida per l’Oriol Broggi, i per la Marta Marco, El Víctor Estévez cantant millor que mai, l’Anna Lizaran i pels músics de Cabo San Roque, a més a és d’un grup excel·lent d’actors i actrius, com Tomeu Amer, Martí Atance, Jordi Banacolocha, Babu Cham, Màrcia Cisteró, Conrad Cortinas, Josep M. Domènech Marissa Josa, Òscar Muñoz, Pilar Pla, Albert Ribalta, Xavier Serrano, Jacob Torres i Pere Ventura.
Parla de la bondat i de l’amor maternal, de la lluita de clases, la justícia, la corrupció dels poderosos. L’home ho pot fer tot, però el seu egoisme ho pot tornara destruir tot. Com ha passat sempre.

Això en diu la web del TNC:

“Quan s’apaguin els llums de la Sala Gran i la veu del cantaire (Víctor Estévez), que és qui narra aquesta història, entoni «Va ser en un temps de guerres sagnants...», com qui comença un conte, el públic s’endinsarà en la història de Grushe, l’heroïna d’aquesta extraordinària aventura teatral que és El cercle de guix caucasià, una de les grans obres de Bertolt Brecht, un dels grans renovadors del llenguatge, l’estètica i la filosofia teatral del segle xx.

El cercle de guix caucasià, escrita l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també, el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el governador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una rebel·lió aristòcrata, Natela, la seva muller, es veu obligada a fugir, deixant enrere el seu fill, que quedarà a càrrec d’una criada, Grusche. Quan la revolta és mitigada, la mare voldrà recuperar-lo, però Grusche s’hi resistirà. Totes dues es disputaran la custòdia del nen, tancat dins el cercle de guix que anuncia el títol de l’obra.
La producció està dirigida per Oriol Broggi i compta amb un repartiment extraordinari, i la música original, composta per Paul Dessau, està interpretada en directe per l’orquestra Cabo San Roque i Víctor Estévez en el paper de cantaire.

Azdak, l’anàrquic i corrosiu jutge protagonista real de l’obra, abans d’iniciar un judici sempre estén la mà i diu: “cobro”. El seu veredicte posterior va en contra dels que li han omplert la mà i afavoreix els qui no li donen res. Utilitza els llibres de codis legals per asseure-s’hi a sobre i la seva llengua corrosiva és deutora de la millor tradició picaresca. És molt possible que el propi Brecht s’identifiqués amb una figura tan incòmoda i tan provocadora, i que hi reflectís el que considera com la funció de l’intel·lectual en temps difícils.
El cercle de guix caucasià es considera una de les obres més poètiques de Brecht. Forma part de les seves “grans obres èpiques”, les que sobreviuen al seu temps i a la societat per a la qual suposadament van ser escrites. L’obra es presenta com una representació de teatre dins del teatre. Com en un joc de capses xineses, la primera escena construeix el marc perquè els seus protagonistes representin l’obra “titular”, la paràbola del cercle de guix. Aquesta narra dues històries diverses que conflueixen, la de la serventa Grusche i la del jutge Azdak.


Això diu la MArta Marco del seu personatge:
«Grushe és, en essència, l’instint de la maternitat, i també el poder que aquest instint exerceix sobre una dona, fins i tot amb un fill que no és biològic, però que per ella és com si ho fos. Un vincle que passa per damunt, fins i tot, de l’amor. Grushe és una mare supervivent.»
I l’Anna Lizaran:
«Jo faig de jutge. És un gran personatge, un monstre de l’escena i de la literatura, tot i que potser no és tan conegut com Falstaff, per exemple. A El cercle de guix caucasià, el jutge reparteix justícia, però d’una manera molt especial...» «No tinc bon cor. Quantes vegades t’haig de dir que sóc un intel·lectual?»