Un grup de científics van posar cinc micos dins d’una gàbia on al centre hi havia una escala amb uns plàtans al capdamunt. Quan un dels micos mirava de pujar l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven aigua a pressió als que quedaven al terra. Al cap d’algun temps de repetir l’operació, quan un mico intentava pujar l’escala la resta li ho impedien.
Al cap d’un temps cap mico pujava l’escala malgrat la temptació que significaven el plàtans. Llavors van substituir un dels micos. El primer que va fer va ser pujar l’escala però ràpidament els altres el van frenar a base de cops i de baralles. Al cap d’unes quantes pallisses el nou integrant del grup ja no va provar de pujar per l’escala.
Es va substituir un segon mico i va passar el mateix. El mico més nou va intervenir molt activament en les pallisses al nou company. En van canviar un tercer i es van repetir els fets. El quart i finalment l’últim mico veterà van ser també substituïts.
Llavors va quedar un grup de cinc micos que malgrat no haver rebut dutxes d’aigua a pressió, seguien pegant a aquell que proves de pujar per agafar els plàtans.
Si poguéssim preguntar a algun dels micos perquè impedien que algú pugés l’escala, la resposta seria: “No ho sé, però aquí les coses sempre s’han fet així...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada