MORT DE DAMA

El dia 22/01/09 la Roser i jo vam anar al teatre nacional a veure l'obra de Llorenç Vilallonga Mort de dama. Es una paròdia de la societat Mallorquina de principis del segle XX, retratada a traves de la mort d'una dama de la alta burgesia de Palma i de la reacció dels possibles hereus. A mi em va agradar força, trobo que és divertida i els personatges estan ben dibuixats, i sobretot molt ben interpretats. La Mercè Arànega fa un paperàs, crec que mai l'havia vist tant bé. Dona el tipus perfecte per al personatge de doña Obdúlia, i parla amb un perfecte mallorquí... però no patiu que amb una mica d'atenció s'entén tot perfectament. La resta del repartiment també estan a l'alçada d'una obra que té una bona posada en escena i que fa reflexionar sobre si realment l'època de donya Obdúlia és tant patètica com en Vilallonga ens vol fer creure, o si ara tot en el que s'ha convertit Mallorca és encara més patètic.

Aquesta és la resenya que apareix al fulletó que edita el teatre nacional:

Dona Obdúlia Montcada, una dama de l’alta aristocràcia mallorquina, està a punt de morir. Darrere la seva agonia s’amaga l’agonia d’una Mallorca regionalista, que Villalonga parodia de manera brillantíssima en un seguit de personatges arquetípics que es disputen l’herència suculenta de la dama: dona Maria Antònia, Baronessa de Bearn, na Remei Huguet, n’Aina Cohen, poetessa folklòrica i rural, ambiciosa i sàfica, autora del cèlebre poema La camperola, una composició plena de gràcia ingènua. Un magnífic repàs a la història i a la cultura mallorquines, escrit amb una mestria i un sarcasme que una part de l’illa no li va perdonar mai.