CAMÍ DE L'ESCOLA

El Domi i jo, quan baixàvem cap a l'escola de Santa Isabel pel carrer Major de Sarrià, als anys seixanta, vam "batejar" una sèrie de personatges que trobàvem cada dia, amb un punt de la crueltat pròpia dels deu o dotze anys que teníem llavors. "L'Actiu" era un senyor que vèiem cada dia i que no es movia mai de l'aparador de la seva botiga, més o menys a l'alçada d'hort de la Vila al carrer Major, assegut en un tamboret i amb una cama estirada. Devia tenir algun impediment, perquè no es movia mai... fins que un dia ja no el vam veure més. "El Tècnic, l'Aprenent i el conillet d'indies" eren tres treballadors, companys de feina d'algun taller de la zona, que sempre seguiem per escoltar-los sobretot quan s'aturaven davant de la llibreria i comentaven els diaris esportius, i vam deduir que el tècnic era l'únic que en sabia de futbol (sempre parlàven de futbol) l'Aprenent se l'escoltava amb devoció i el conillet d'índies no intervenia mai, i si ho fèia no li fèien cap cas. El conillet d'índies només reia... em sembla que també li dèiem Lindo pulgoso com un gos d'una sèrie de dibuixos animats que reia d'una manera molt especial. Encara avui veig de tant en tant al "Tècnic", un home ja gran i que em sembla que encara em mira malament, perquè deu pensar: "mira, un d'aquell parell que sempre se'n reien de nosaltres". Recordo que algun cop ja ens havien mirat malament pensant que ens n'emfotiem. L"Ai" era el cec del qual ja us he parlat, que repartia mala llet i cops de bastó a tort i a dret. El "però Marta" era un captaire alcoholic que corría pel barri fotent-se amb tothom, i un dia va repetir cridant molts cops "però Marta", perquè m'ho va sentir dir a mi. I li va quedar el nom. I molts d'altres que ja gairebé ni recordo la cara que fèien... el Malparit de tot Sarrià, el Bultós (dels futbolins) la Nostra, una noia guapíssima que, és clar, era nostra.
I també vam aprendre a mirar-nos les dones sense aixecar gaires sospites, anomenat-les "cotxe". Mira, mira, cotxe !! i ja sabíem que s'acostava alguna dona que valia la pena. No sempre coincidíem, pero sovint. I quan anàvem d'excursió amb l'escola la senyoreta Papiol ens veia abocats a la finestra mirant "cotxes" i ens felicitava per com ens portàvem de bé...
A segona elemental, que teníem 7 anys llençàvem el boli a terra per poder veure-li el cul a la senyoreta Nuri, de la que estàvem enamorats. Per no dir "cul" ens vam inventar la paraula "blucsblai" i així dèiem: el Juanet ha vist el blucsblai de la senyoreta. I també ens portàvem malament expressament perquè ens castigués posant-nos un tros de cel·lo a la boca. Ens agradava que se'ns acostés i ens toqués d'aquesta manera tant inocent.