RAIMON

Avui he tingut ocasió, coses de la feina, de conèixer en Raimon. El dia 24 de desembre a les 10 de la nit reemetem el concert que va fer l'any 93 "trenta anys al vent", i s'ha de remontar per deixar-lo en una durada raonable. Va durar gairebé quatre hores i l'hem de deixar en dues. Aixó ha significat una horeta de reunió per decidir el que hi posavem i el que no. Ell ja venia amb les idees clares, i ha estat fàcil posar-nos d'acord. Per primer cop a la vida, he pogut parlar amb ell d'unes quantes coses. Dels concerts del palau dels esports del 75, dels de Madrid, on la policia volia "gassejar" la sala plena de gent, amb els principals polítics de la trancisió a dins, i de l'Ovidi i com van saber que estava malalt, del Paco Ibañez, que després de matxacar als politics des de l'escenari li va demanar al Roca per anar a les seves llistes... L'he trobat més que agradable i se m'ha desfet el mite de que es cregut i tibat... m'ha caigut bé ! Li he pogut dir el que han significat per nosaltres les seves cançons, i com l'hem anat seguint tots aquests anys... no ha perdut el somriure des de que ha arribat fins que ha marxat, i he rigut amb les seves bromes.
Estic encantat d'haver-lo conegut !!