MACEO PARKER

Tota una institució del Jazz i del funk que va ser durant més de 25 anys a la banda del James Brown i amb qui va gravar 12 discos, va actuar el dijous dia 8 d’abril en un Palau de la Música ple com un ou. La seva música és una barreja de soul, blues, jazz, r&b, i hip-hop, amb un estil molt personal que segons ell mateix diu té un 2% de jazz i un 98% de funk. Va ser un concert divertit, on resultava difícil estar assegut sense seguir el ritme ni ballar, per això finalment vam acabar tots drets. Nosaltres, amb el Pere i la Isabel, estàvem a primera fila, i podíem veure perfectament com el Maceo Parker i tota la seva banda s’anaven escalfant fins a aconseguir crear un clima intens i una certa complicitat amb el públic. Ballant, picant de mans i responent als seus crits vam aconseguir implicar-nos i sentir-nos una mica “part” del show. Els músics potser eren una mica freds, sobretot el baix i el guitarra, però quedava compensat amb el ritme d’un dels cantants, també de cognom Parker, i del trompeta, del trombó i dels teclats, que estaven més amb sintonia amb el saxo i la veu d’en Maceo. El Bateria em va agradar molt, tot i no ser massa espectacular, però si molt eficient, i la cantant que feia els cors, tot i que no va destacar, va estar prou bé. En conjunt un concert per mi diferent, amb menys saxo i menys jazz del que m’esperava però amb més funk del que podia pensar.