dimecres, 6 d’octubre del 2010

CARMEN BIEITO...


Ahir vam veure l’Òpera Carmen, i d’entrada ja puc dir que és la que m’ha agradat més dels últims anys. Pot influir que és una de les meves Òperes predilectes, i que aquests últims dies l’he escoltat i treballat a fons, i que l’audició que vam fer a casa del Xavier i la Lourdes el diumenge em va acabar de posar en situació. Però el que segur que ha influït definitivament ha estat la direcció escènica del Calixte Bieito. Normalment els canvis d’època sempre em molesten, perquè provoquen anacronismes que sovint no tenen justificació i em semblen capricis que no responen a res més que a unes ganes irracionals de cridar l’atenció i de canviar les coses perquè si. Però aquest cop, apart d’algun detall poc important, crec que situar la trama de Carmen a Ceuta als anys seixanta ha estat un encert, i és el marc ideal per explicar aquesta història de gelosia, d’alliberament i de mort. I a diferència del que acostuma a passar a l’òpera, la interpretació dels actors m’ha semblat del tot satisfactòria, el que demostra un cop més la gran capacitat de Calixte Bieito per dirigir els actors. L’escenografia és perfecta, des del despullat pati del quarter de legionaris fins a l’encreuament de carreteres amb deu cotxes Mercedes o l’immens toro d’osborne sol al mig de l’escenari buit. La llum canvia constantment, sempre al servei de l’acció, amb uns efectes molt simples, però molt bonics i efectius. Crec que la il·luminació contribueix de manera definitiva a que el resultat global sigui rodó. El moviment dels cantants i de tots els personatges estan molt cuidats, sempre al servei de la història i creant situacions composicions d’una estètica impactant, amb alguns moment especialment brillants, com el dels contrabandistes aixecant objectes tots a l’hora, o el del cor darrere d’una corda dirigint-se directament al públic de les llotges laterals, per no parlar del torero nu, d’una gran força dramàtica o de la caiguda del toro d’osborne... i de molts altres.



Els cantants, així en general, podrem dir que estan bé. Pel que fa a la interpretació dramàtica i al seu perfil físic, tot és perfecte. A l’hora de cantar, tant Roberto Alagna com Marina Poplavskaya estan molt i molt bé. No hi vaig trobar cap defecte i tots dos, amb unes veus més que boniques i una força i una sensibilitat extraordinàries, em van emocionar. És un plaer escoltar-los. Una altra cosa va ser la Beatriz Uria Monzón. Tot i sabent que és una de les Carmens de referència, em va sorprendre la seva veu fosca, casi diria trista i apagada. No vaig ser l’únic que, sobretot a la primera part, vaig tenir la sensació que era una veu que no em resultava agradable. Hauré de consultar-ho amb algun expert a veure que hi diu. Tampoc em va agradar l’Erwin Schrott, especialment en l’Ària del Toreadror, on em va decebre del tot. Potser després va anar millorant, però vaig tenir la sensació que estava escoltant un baix que patia molt en les notes altes i no un baríton. El cor potser va ser el millor de la nit. Per com van cantar i per com es van moure. I el cor Vivaldi-petits cantors de Catalunya també va ser un regal. Una nit esplèndida, compartida amb el Xavier i la Lourdes, el Pere i la Isabel, la Gemma, el Josep i la Mariona i la Roser, de la que en guardarem un molt bon record.


-----------------------------------------------------------------

Opéra-comique en quatre actes. Llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy basat en la novel·la de Prosper Mérimée. Música de Georges Bizet. Estrenada el 3 de març de 1875 a L'opéra Comique de París.
Nosaltres veurem el primer Repartiment
el dia 5 d’octubre del 2010

Direcció escena: Calixto Bieito
Escenografia: Alfons Flores
Vestuari: Mercè Paloma
Il·luminació: Xavier Clot
Nova coproducció: Gran Teatre del Liceu / Teatro Massimo (Palermo) / Teatro Reggio (Torí)

Direcció musical: Marc Piollet

Carmen: Béatrice Uria-Monzon
Don José: Roberto Alagna
Micaela: Marina Poplavskaya
Escamillo: Erwin Schrott
Frasquita: Eliana Bayón
Mercédès: Itxaro Mentxaka
Le Dancaire: Marc Canturri
Le Remendado: Francisco Vas
Moralès: Alex Sanmartí
Zuñiga: Josep Ribot


Durada aproximada. Primera part 90 min. Entreacte 30 min. Segona part 55 min. TOTAL 3 hores