SOPARS POÈTICS

A finals de juny, el Domi, gran amic meu, ens va proposar a la Roser i a mi anar a un sopar “poètic”, on a més a més de menjar bé, i de beure encara millor, ell mateix recitaria poemes d’en Joan Brossa. Una proposta molt atractiva.

 La primera sorpresa de la nit va ser trobar-hi un conegut a qui feia temps que no vèiem, el Mario Sans, que havia dissenyat unes cartes precioses amb alguns poemes d’en brossa, que ens van anar molt bé quan ens va tocar recitar a alguns dels assistents. I també hi havia el Gabi Calzado, del restaurant Vivanda i per tant veí nostre. Vam seure amb la Maria, la dona del Domi, amb qui sempre ens hi trobem tant a gust i vam xerrar i riure tant com sempre. No coneixíem a ningú més, i ens va sorprendre que entre els assistents hi havia gent que no tenien cap pinta de llegir Brossa ni res que se li assemblés, però sovint les aparences enganyen.

El Domi va recitar alguns poemes amb aquella veu greu i una mica fosca, i amb la entonació precisa, tot i haver d’elevar una mica el to per que el trànsit gairebé l’obligava a cridar. Però ell va saber fer-ho de manera natural. I tots els presents vam escoltar-lo amb interès, i en alguns casos amb emoció. Sentint-lo vaig passar de la rialla a la reflexió, i de la pell de gallina a la llagrimeta. Especialment quan recitava "INOBLIDABLE"

Joan, m'estimaràs quan seré vella?

La mateixa riquesa que ens sosté

regalarà per dins i estarem bé

sense moure'ns, de fet, d'aquesta anella,

que es tornarà petita. La portella

mig s'obrirà només. Joan, ¿també

m'estimaràs de vella?¿No seré

el teu ramell? Quin cel de meravella

el nostre pas! ¿M'estimaràs igual,

Joan? Plegats tombarem la florida

i en el perill saludarem la vida,

penyora nostra. Deixa'm ser sirena

dels teus boscos, amor, fins al final;

després t'esperaré en la nit serena.

Jo també vaig recitar-ne algun, i em va agradar molt fer-ho, perquè llegir poesia en la intimitat és fantàstic, però llegir-la en públic és excitant. No pararies mai... ja se’n cuiden els altres d’aturar-te. Qui més qui menys també va recitar alguna cosa i amb les copes del final va ser més fàcil animar-se.

Com a conclusió diria que m’agradaria molt repetir una experiència com aquesta i que espero que el Domi em convidi a la propera edició del “Sopars poètics”

CALLADAMENT

Es troba al fons
de les aigües; de vegades
veieu sortir una gran claror,
i el qui volta per la vora del mar
té el perill de ser absorbit per
les aigües i d'anar a raure al fons
de la pàtria encantada sense que mai
més no en pugui sortir.
                                    Perquè
qui d'ella s'allunya d'enyorança
es mor.