diumenge, 18 de març del 2012

EL MERCADER DE VENÈCIA



Una altra obra que pretén aprofitar la difícil situació econòmica que estem passant per fer-nos pensar que és "actual", comparant el mercader de Venècia amb els banquers actuals, que no perdonen les hipoteques. Una mica agafat pels pèls en aquest cas. Tant Els Baixos fons com Quit han estat promocionades amb l'argument de la rabiosa actualitat, i potser si que tenien alguna cosa que ens feia pensar en les possibles conseqüències d'una crisi com aquesta. Per fortuna, però, Shakespeare en aquest cas va anar molt més lluny, escrivint una comèdia dramàtica que permet una altra lectura més enllà d'aprofitar la nostra sensibilitat en temes econòmics. La barreja de dos contes, el de l'hereva rica i el de l'usurer que vol cobrar un deute, genera una sèrie de situacions divertides, fins i tot grotesques, que la fan una obra interessant i divertida, encara que Rafel Duran, el director, n'hagi volgut fer una versió pel meu gust massa dramàtica. Gairebé totes les virtuts i les misèries humanes queden representades per un o altre dels personatges, i l'amor i l'odi, l'enveja i la fidelitat, la intolerància i el respecte, el perdó i l'odi, l'engany i la veritat són el veritable motor de l'obra. El que se'n desprèn de tot això és que El Mercader de Venècia no és molt diferent de moltes de les grans històries clàssiques, i que sigui quina sigui la trama, el missatge es manté intacte. S'imposen el seny i la bondat, i aquesta és la lliçó que se'ns vol donar.

El Ramon Madaula és Shylock, l'usurer jueu que reclama el deute que Àlex Casanovas,  Antonio ha contret amb ell, una lliura de la seva pròpia carn, i que voldrà cobrar tant si com no. Porcia, Anna Ycobalzeta, és la rica hereva que només es casarà amb qui triï la caixa adequada d'entre tres opcions. L'encerta Bassanio, Roger Coma, que a més és amic íntim d'Antonio i el causant que aquest s'hagi endeutat. Els embolics es succeeixen quan es barregen els diferents interessos, alguns econòmics, d'altres amorosos, i encara d'altres simplement per pura venjança, per odi. L'habilitat de Porcia per interpretar la llei segons el seu interès aconsegueix que finalment l'únic perjudicat sigui Shyloch, que no obtindrà la seva lliura de carn, i a més a més ho perdrà gairebé tot.

La resta de personatges contribueixen a embolicar encara més la troca, i a fer més divertides les grotesques situacions que es van generant a mida que avança la trama.
Ramon Madaula recrea un personatge dur, amb uns principis de pedra picada, odiat per tots, fins i tot per la seva filla, i ho fa amb una molt bona interpretació, pel meu gust, el millor actor damunt de l'escenari, encara que no molt lluny del bon paper de l'Àlex Casanoves, que em va semblar també esplèndit. També en Roger Coma i l'Anna Ycobalzeta em van agradar força. Divertit, innocent i superficial ell,  espavilada intel·ligent i decidida ella,  una parella que aconsegueix caure bé, i és mèrit de la seva feina. Joan Valentí i Albert Ausellé, Graziano i Lorenzo, son els amics de Bassanio, i  no puc ser del tot imparcial amb ells, perquè he tingut la sort de treballar amb tots dos, i potser és amb qui millor m'ho vaig passar. Tenen uns personatges agraïts i els fan amb l'encert propi dels bons actors que són. Espero poder veure'ls més sovint damunt d'un escenari. A part d'ells, no hi ha ningú que desentoni, però tampoc ningú que destaqui. 

L'adaptació m'ha semblat interessant, situant l'acció en un temps més proper que l'original, sense desdibuixar gens ni mica el missatge ni la trama. Amb una escenografia sòbria, potser massa, però àgil i que aporta alguna imatge d'una estètica molt atractiva i un so que ajuda a donar força a l'acció.

Vaig sortir content d'haver-la vist, i convençut del tot que darrere d'aquest Mercader de Venècia i ha un molt bon equip i una molt bona feina.