PRIMER PAS. UN ENCERT !!!

Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras... la proposta els situa en aquest ordre, però n’hi hauria d’altres possibles. Per mi, aquest és el que més fàcilment generarà consens, el més difícil de rebatre i el més intel·ligent, sobretot pensant en aquells que ja no saben com fer-s’ho per criticar el procés i per voler situar l’eix social davant de l’eix nacional. La cosa va al revés, i com a molt són paral·lels.

 

Raül Romeva al davant, si senyor. Estic content de veure que han estat capaços de fer allò que ningú pensava que aconseguirien. Posar-se d’acord !!!  Tots els independentistes en una sola llista és un fet mai vist, i de tant insòlit em sembla que és un somni. És la primera part del somni, la segona vindrà el dia 27 de setembre, i la tercera ja no cal ni que la digui. Però arribarà.

Romeva ajudarà a fer visible el procés, per la seva trajectòria a Europa, pel bon paper que va jugar al parlament Europeu i per la bona consideració que de ell en té la majoria de la gent. Els votants de partits d'esquerres ho veuran bé i els de convergència no ho veuran malament. Genera consens, i això és d'una evidència indiscutible. Un gran encert. Com també crec que són persones de consens la Carme Forcadell i la Muriel Casals. Ha quedat demostradíssima la seva capacitat de mobilització, la seva influència i el seu compromís amb el país.

També valoro moltíssim el pas enrere del President Mas. Un altre exemple de la seva talla com a polític i com a persona. Cal tenir-ho molt clar per adoptar aquesta posició "secundària", i és una mostra més del seu compromís total amb el procés cap la independència. Com ho ha demostrat també l'Oriol Junqueras.

Llàstima que la Cup no s’hi ha adherit, perquè la felicitat ja seria total. Amb el Romeva al davant, fins i tot els nostres joves, o aquells que no volen veure ni de lluny els partits de dretes, incapaços de votar Mas, els haurien acabat votant.

Però els que ni així el votarien, encara els queda la CUP, i finalment també sumarà.

Hi penso i començo a ser conscient de la importància del moment. Hi dono voltes i me n'adono que estic dins d’allò que en diem moments històrics, i vull gaudir de cada moment, emocionar-me, parlar-ne i saber tots els detalls del que està passant i del que passarà els propers dies, setmanes i mesos.  Sé què voldria que passés, però no sé què passarà. Però la il·lusió, que segur que molts compartim, ja no me la treu ningú.