A partir del personatge d’Ibsen Hedda Gabler, l’Aleix Aguilà ha construït aquesta història, dura i punyent, per parlar-nos de l’amistat, de l’amor, de les convencions socials i de la necessitat que tenim d’aparentar, de demostrar que som el que no som, i de la incapacitat que tenim per ser el que voldríem ser.
Res de mou, i tot per aprendre.
Sabem que som capaços de renunciar al que més estimem només
per tenir seguretat i els bens materials que ens la donen. Però també sabem que
això ens pot acabar destruint... que ens precipitem per un abisme sense cap
possibilitat que res ens aturi per evitar el desastre.
Res de nou, i tot per aprendre
Un Ibsen que no és Ibsen però com si ho fos, gràcies a la
direcció de Pau Miró i a les bones interpretacions de la Júlia Barceló / Hedda Tesman ,
el Pol López / Ejlert Lovbørg i el Pau
Vinyals / Jørgen Tesman.
He dit bones i hauria d’haver dit boníssimes, fins i tot
espectaculars. M’agrada el to que dona al personatge la Júlia, aquesta
perversitat que traspua, la duresa, el cinisme, la lluita entre el que té i el
que voldria. Una interpretació rodona que per mi ha estat una sorpresa, perquè
no la coneixia i pensava que potser estaria per sota d’aquest parell de bèsties
que l’acompanyaven... I es que el Pau Vinyals, que ja em va semblar
extraordinari a Hamlet, torna a estar magnífic. Té personalitat, imprimeix als
seus personatges una vis còmica que és original, fresca i, sobretot molt divertida,
però també desprèn una innocència, fins i tot una candidesa entranyables. M’agrada.
I és clar, queda el Pol López, que aviat ens quedarem sense
adjectius per qualificar-lo. No sé que dir, perquè darrere d’aquesta manera
tant seva, tant personalment seva de posar-se en la pell de qualsevol
personatge, hi ha una prodigiosa capacitat de mimetitzar-se amb qui sigui, de convertir-se
ell, l’actor, la persona, en el personatge, sigui quina sigui la capacitat que
aquest demani, sigui quin sigui el seu perfil. És això que deu voler dir ser
actor, oi?
Victòria d’Enric V, L’onzena plaga, el Curiós incident,
Hamlet... tots tant diferents i tant fets expressament per ser interpretats pel
Pol. I en vindran més !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada