Aquesta setmana, última del mes d'agost del 2009, ja he treballat. He fet tres setmanes de vacances, i com diu el tòpic, se m'han fet curtes. A Les Coromines he fruït de la tranquil·litat i del clima calorós, però sec i per tant gens enganxifós, de la Segarra. Nits fresques i agradables i dies assolellats però que a l'ombra et permeten viure sense patir. Hem estat envoltats de gent, la meva mare, la nostra filla Roser, germana Marta i neboda Laura primer, i amics com en David i la Mercè, l'Anna i el Domi i la Maria després, i hem rebut visites llampec de germans i amics. També he fet viatges a Barcelona per alguna gestió i per recollir o acompanyar la Júlia. Fins i tot la Berta ha vingut algun dia... I hem gaudit de la constant presència de les mosques, que aquest any han estat més emprenyadores que mai. També hem tingut uns dies per a nosaltres, i ens han permés empeltar-nos encara més de la vida tranquila al camp. Llevar-nos, esmorzar, llegir, dinar, migdiada... llegir, passejar, sopar, llegir, dormir... un ritme frenètic, vaja. Converses sense pretensions, que tampoc és qüestió d'estressar-nos, i vida contemplativa ideal per a reflexionar i retrobar-se. Amb un mateix i amb l'altre. Mentre m'hi trobo, en mig d'aquest estat de felicitat continguda, no n'acabo de ser conscient... si que tinc instants en que veig que allò que visc és meravellós i que em cal assaborir-ho, però em costa allargar aquesta sensació a tots els moments del dia. Ara que ja ha passat és quan més clar veig com de sublims han estat aquests dies. He d'aprendre a concentrar-me en viure amb total intensitat cada moment del dia per treure'n tot el suc. De fet, no només he de fer aquest esforç a les vacances, sinó durant tot l'any. Però això és un altre tema.
I la feina ? com sempre, un autèntic festival... cantant i ballant tot el dia. Quanta felicitat !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada