ANDREU BUENAFUENTE I ELS GOYA

Estic content de que Pa Negre hagi guanyat nou Goyes. I de que també s’hagi premiat el documental de Pasqual Maragall. Però crec que hem de relativitzar la importància que té que una pel·lícula sigui reconeguda com la millor per la gent del mon del cinema. Ha de fer il·lusió, sí, i tant, i entenc que els que l’han fet se’n sentin orgullosos. Jo també me’n sentiria. Però tampoc cal que ho traguem de mare, i que en parlem com si fos la cosa més important del món. Pa Negre és una molt bona pel·lícula amb un molt bon guió adaptat d’una molt bona novel·la. I prou.
I on vull anar a parar relativitzant aquesta mena d’èxits?
Doncs a l’excessiva importància que li donem al lliurament d’uns premis i a la gala en la que es lliuren. Una gala llarga i avorrida, on tots els guanyadors diuen més o menys el mateix, i on el presentador, Andreu Buenafente, amb una gràcia natural indiscutible, entre alguns gags més o menys divertits i alguna crítica afortunada... o no, s’enfada quan surt un paio amb barretina a fer el ridícul. Andreu, que et penses que estàs fent? No estàs operant a ningú a cor obert i ha entrat al quiròfan un paio a molestar-te !!
Ets un presentador de televisió que, juntament amb alguns personatges de la teva colla com ara el follonero o el corbacho, divertidíssims tots, us heu dedicat sovint a molestar, ridiculitzar, i fins i tot ofendre, a qualsevol personatge públic. Rodes de premsa on apareix un actor fent el numeret i preguntant coses que no venen a to.... un frikye infiltrant-se al festival d’eurovisió, i altres facècies que, francament, a mi em semblen força divertides. I és bo que ho pogueu seguir fent.
Però no puc entendre que t’enfadis quan algú irromp a la gala dels Goya com ho va fer el Jimmy Jump. A mi tampoc m’agrada aquest paio, però, que vols que et digui, tampoc em sembla que sigui tant greu el que va fer. Si ningú n’hagués fet cap comentari, la cosa no passaria d’anècdota, però el fet que el presentador es poses tant agressiu, perquè tots vam entendre que proposaves posar-li la barretina pel cul... no només li afegeix rellevància al fet, sinó que em sembla impropi d’algú que tant sovint ha fet el “pallasso”, sigui dit en el millor sentit de la paraula.
A part de que tampoc crec que calgués disculpar-se com a català. Té alguna importància que fos català ? Si hagués estat un periodista haguessis dit: “como periodista me avergüenzo...” ? o perquè no vas dir “como hombre, me avergüenzo...” ?
O encara més, sent català és espanyol, oi?, perquè no vas dir “como español, me avergüenzo...” ?
A mi no m’avergonyeix més el que fa un català que el que fa un valencià o un andalús... o un rus. És el que us passa als que us dieu “no nacionalistes”, que us heu de disculpar a la primera de canvi per ser d’on sou, i que teniu necessitat de desmarcar-vos de la vostra tribu... sou moderns ! És el que fem o deixem de fer els humans el que ens pot avergonyir. Vinguem d’on vinguem i siguem d’on siguem... no és això al que és refereixen alguns quan parlen de que no hem de ser nacionalistes?
Volies dir, ja ho sé, que: “soy catalán, però no un catalán imbécil como este, eh ! yo soy un catalan bueno.” o potser: “Como catalán, pido perdón por lo que ha hecho este catalán... si lo pillo... “ No calia Andreu !
Em sap greu tot plegat, però la meva admiració per la feina de l’Andreu Buenafuente resta intacta. El seu sentit de l’humor i la seva capacitat per fer-me riure... i pensar, seguiran igual que sempre. Sort que sé que no llegirà aquest escrit, perquè si ho fes... glups !!