Hi ha coses que s'han de compartir:
Crònica d’una nit memorable.
Dimecres vaig assistir a un dels espectacles més bonics que he vist en els últims temps. Un esdeveniment difícil de qualificar. No és ben bé ballet, però hi ha ball. Teatre també n’hi ha, perquè s’interpreten uns papers, però tampoc és ben bé teatre... música no, però si ritme i tempo. És color i armonia. Plasticitat, coreografia, equilibri. És força i és suavitat. Esperit i cultura. Passió, alegria, emoció... Art !!
Una pila d’artistes representàven una obra inèdita en un dels temples més idonis per poder posar en escena una actuació d’aquesta magnitut. Un espai inmens que sovint es feia petit. De tots els actors tres o quatre feien els papers protagonistes, però especialment un, des del primer moment ja es va veure que portava les regnes, destacaba per damunt de tots i feia que els altres es deixessin portar per la seva màgia, pel seu art, per la seva sublim manera de fer la seva feina, com si res, com si fos la cosa més fàcil del món, amb aquella modèstia que només poden tenir els elegits. Amb la pell discretament maquillada de blanc, elegant en els moviments del seu cos, i fins i tot quan el centre d’atenció és en una altra banda, segueix tenint presència, per com es coloca, per com dona el peu perquè els altres agafin protagonisme, per com se situa, preparat per tornar a intervenir amb més força, si cal, i exercint un mestratge fins i tot amb els actors més veterans.. Quan va fer l'últim mutis l'obra es va aturar i tot el públic dempeus el va ovacionar llargament i merescuda.
Una altra característica interessant és la convivencia de races i nacionalitats. Catalans, castellans, francesos, brasilers, africans.. blancs i negres amb l’objectiu comú de fer que el públic gaudeixi de l’espectacle durant la gairebé hora i mitja que dura i de passar-s’ho bé ells amb la seva feina. Han calgut hores d’assaig per arribar a tal sincronització. El director ha fet una feina exel•lent, tot i ser un home jove i amb no gaire experiència. Però ha encomanat la passió i la il•lusió per l’art a tots els actors i el resultat està sent impecable. I sent un espectacle on la improvització és imprescindible, sembla talment com si cada moviment s’hagués repetit infinits cops, fins a assolir la perfecció. Però no, cada acte és diferent de l’anterior, i el millora... i no se sap on serà el límit...
Dissabte vinent tornen a oferir una improvització en un altre lloc, em sembla que a València, però dimarts tornen a Barcelona, i no us ho podeu perdre. A la capital no han de patir, perquè l’altre dissabte l’espectacle arriba a Madrid, amb la intenció de deixar-los bocabadats. I així serà.
Que es preparin perquè el que veuran no s’ha vist mai !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada