S’acaba el 2019. Un any prou bo des del punt de vista
personal i força dolent des del social. Catalunya i els seus representants segueixen patint la repressió per haver organitzat
un referèndum l’any 2017. Els nostres polítics i activistes socials pacifistes
segueixen a la presó. El judici, del que alguns s’omplen la boca dient que ha estat
just, ha estat una farsa on tothom que sap què va passar pot afirmar que els testimonis de l’acusació van mentir descaradament. I ara es van sabent més coses i cada cop és més clar que ens van
enganyar com van voler. Se'n riuen de nosaltres.
I els sorprèn que la gent sortim al carrer, i que algú s’esveri
més del compte i cremi contenidors... en altres països la reacció hauria estat més
suau? Està clar que no.
Ara les coses s’han calmat, la repressió fa el seu efecte, i
les detencions arbitràries i les presons provisionals fan que la gent s’ho
pensi dos cops abans de seguir protestant. Les accions que es fan de manera
puntual no reben ni de lluny el suport que van rebre les primeres que es van
fer just després de la malaurada sentència.
Però no ens aturarem, i la sentència del TJUE ens ha tornat
a donar forces. Alguna victòria havíem de tenir, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada