LA NIT JUST ABANS DEL BOSCOS

Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Francesc Orella, David Selvas i Josep Maria Pou, junts dalt d’un escenari? I dirigits per l’Àlex Rigola ?
Sí, encara que sembli impossible, això va passar a la sala Fabià Puigserver del teatre Lliure del 13 al 23 de setembre per representar l’obra de Bernard-Marie Koltés, La nit just abans dels boscos. I nosaltres vam ser el dia 15 a primera fila per gaudir d’aquest meravellós duel a sis bandes. Inicialment escrita per ser interpretada per un sol actor, l’Àlex Rigola ha decidit reunir aquest grup de craks per interpretar a un únic personatge. Dels actors n’esperavem molt, i no ens van decebre gens ni mica. Em costaria dir qui em va agradar més, qui va estar millor a l’hora d’interpretar el monòleg d’aquest personatge trist i sol, lluny de la seva terra, pobre i sense sostre. Tots, amb el seu estil i la seva personal manera d’interpretar, troben la manera de fer-nos posar a la pell de l’immigrant solitari, a qui mai fariem ni cas tot i veient-lo sol i desvalgut una nit de pluja. És algú que té ganes de parlar, que necessita explicar a agú els seus problemes, la seva miseria i la seva solitut, i no queda clar si hi ha interlocutor, o si som nosaltres a qui s’adreça. El text té una gran força, basada en la necessitat que tenim els humans de comunicar-nos, i en aquest cas aquesta necessitat és encara més imperiosa, més extrema.
La traducció de Sergi Belbel em va semblar molt bona, i la temàtica és rabiosament actual, perquè sovint trobem homes o dones que no tenen ningú, amb una vida molt dura, i els rebutgem, en fugim com de la fam, refugiats en el nostre món. Un mon que es sustenta a base de diners, i en el que també ens trobaríem estranys si de cop ens quedéssim sense res.
Va ser un autèntic plaer veure com un a un, cada actor anava posant les seves qualitats interpretatives al servei d’un text esplèndit, afegint-hi matisos i girs d’una riquesa que de cap manera haurien aparegut si el monòleg hagués estat en mans d’un sol actor.
Gràcies, doncs, per l’encertada posada en escena, i per aquests moments de teatre en estat pur, teatre on la paraula i el gest passen per davant de qualsevol artifici.
La nit just abans dels boscos