“Versamur ibidem, atque insumus usque”.
(Donem tombs dins el mateix cercle i som sempre entre les mateixes coses).
Lucreci. Filosof, seguidor d’Epicuri.
Estimats amics marejats,
Necessitat d’una excusa per poder enviar-vos les notes al peu de l’escrit, he
hagut de fer un forat a l’agenda per assistir avui a la conferència “Mirar l’art” al
Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Si ara fa un any un entranyable científic
–Leon Lederman– m’explicava els seu punt de vista sobre Simetria i Bellesa,
avui Elsa Plaza, professora de Teoria de l’Art, m’ha confós amb la seva retòrica
argentina. I, alhora, m’ha interessat!
Bellesa és... qualsevol cosa! Segons la conferenciant, tot té un punt de bellesa,
perquè la bellesa no ve de l’objecte sinó de qui l’observa. Per això, la bellesa és
subjectiva i opinable.
Ara fa un mes –més o menys–, tot passejant amb la Isabel pels tres llacs de les
Bulloses, ens preguntàvem “Que és la bellesa?”. Mentre baixàvem de l’Estany
Negre a l’Estany Llong, varem consensuar que bellesa és allò que impacta els
sentits. En aquell punt del camí estàvem, ja, tots dos masegats pels impactes
que comportava la serena contemplació de la natura i que ens arribaven des de
totes les direccions!
Seguint amb la conferència, la bellesa se’ns mostra, sovint, per art de l’art.
A la Grècia clàssica, simetria i proporció eren les normes del cànon de bellesa
comunament acceptat quan l’artista era simplement un treballador manual
interpretat pels filòsofs. A partir del renaixement, l’artista es reivindica com a
intel·lectual, com a creador de teoria. És, alhora, la seva explosió i la seva
exclusió. La societat li dona carta de geni, però l’aboca a la solitud.
A partir de llavors, l’artista, anticipant-se amb la mirada al món canviant que
l’envolta, ens fa de traductor d’allò que és bell. L’art és la primera condensació
de l’entorn que amb el temps aprenem a interpretar. Perquè la simple intuïció,
el contrast amb els propis esquemes, no és suficient per llegir l’art. Ens cal
treballar la nostra íntima capacitat de interpretació. Però, val la pena. Quan ens
acostem a la bellesa se’ns desperten interrogants, incògnites que ens aboquen
a l’entendre. Ens inundem d’irresistibles ganes de conèixer. I tot succeeix en
uns instants: si no ens emociona en el primer contacte i ens calen masses
explicacions, ja no ens emocionarà mai més. En aquest despertar dels sentits
et pots trobar conduit cap a un estat d’equilibri emocional o... cap a la mania
reiterada que et treu de tu mateix per la via de la passió!
La conferència s’ha acabat en arribar a la difícil interpretació de l’art
contemporani. Sovint, l’obra postmoderna ens deixa d’emocionar en no tenir
vocació de bellesa, estar mancada de interès didàctic i faltada de valors. Se’ns
fa difícil descobrir-hi la veritat. Plaza ens ha promès més claredat pel proper
dimarts dia 16 a la segona part: “Art del segle XX”. Jo no us prometo res.
Confio en que amb això n’hagueu tingut prou! Fins aquí l’excusa. A partir d’aquí
allò que compte!
Una artística abraçada,
Nota1: m’ha agradat molt (potser, desprès de la conferència, hauria de haver
dit “és molt bona”?), l’obra de la pintora sueca Hilma af Klint. Busqueu-la i
impressioneu-vos! Jo us obsequio amb el seu quadre “Allò que el ser humà és”
pintat al 1910! Hi veieu el que jo? (amor i adn?). Paul Cezanne hauria dit que
“tot pot reduir-se a formes geomètriques bàsiques”. D’aquesta manera,
s’expressa allò que és essencial!
Nota2: Mentre em preguntava com és possible que es parli d’art i bellesa sense
esmentar la mecànica quàntica (?), el moderador ha elogiat la figura de Tapies
dient, entre d’altres coses, que aplica la física i, en especial, la mecànica
quàntica a la seva obra. De cop, l’obra de Tapies m’ha resultat molt interessant!
Nota3: No podem passar pàgina de l’arròs a Sarrià del passat diumenge sense
abans agrair, de tot cor i en nom de tots, la bona feina de l’Alfred i el Toni.
Encara no m’explico com no els van donar –exequo– el primer premi! L’any
vinent els hi ho haurem de posar més fàcil: que puguin fer una paella de mides
més normals!
Nota4: Un altre esdeveniment singular: el 2n Maridatge dels Sentits! Us adjunto
l'informació que ens ha fet arribar la Dolors Vilamitjana. És una mica més car
que l’any passat però no tant com alguns ens temíem. Els que vareu assistir-hi
llavors, segur que hi voldreu tornar. Els que no vareu tenir aquesta sort, no us
ho perdeu. Enguany hi haurà algunes novetats: dansa, moda, ...
Nota5: Tot i que probablement, les meves explicacions no són prou clares com
per aprendre a mirar l’art d’una altre manera, segur que podeu donar-li una
ullada al "quadre" adjunt i confirmar si és correcte o no. Jo m’encarrego de
treure entrades per tots. El quadre l’he “pintat” amb allò que m’ha anat arribant
per correu, per l’orella, per la pell, ...
PERE HOMS, octubre 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada