diumenge, 23 de desembre del 2018

2018

Un any sense escriure. I no serà perquè no en tingui motius.
El que ha passat aquest 2018 dona per molt. El mes de gener el vaig tancar amb una angina de pit i el febrer el vaig començar amb una operació a cor obert per fer-me quatre bypass. Un bon començament d'any.
La recuperació va anar bé, difícil els primers dies, però molt ben atès a l'hospital de Barcelona, i molt bé cuidat per la família. El febrer va ser un més de calma. De recuperar forces i de molta tranquil·litat. El març vaig començar a ser capaç de sortir al carrer. Primer acompanyat i a poc a poc, ja més fort, sol. Matins de passeig aprofitant el sol, acompanyat per la Roser o alguna de les meves filles, sobretot la Berta que és la que tenia més temps disponible. Esmorzars al Baixes, caminades pel barri, i moltes hores al sofà de casa veient sèries, documentals de natura o jugant a la play. visites de la família, sobretot les filles i les nétes, i dels amics. Tot magnífic.
L'abril i el maig son mesos fantàstics. Ja totalment autònom, puc recórrer Barcelona de dalt a baix, sol o acompanyat pel meu amic Domi. Visites a museus i exposicions, vermuts en qualsevol terrasseta. Dies fantàstics. Recuperació dimarts i divendres a l'Inscor. Recupero forces ràpidament. Dinars amb la mare i amb alguna de les filles, la Júlia i la Roser i alguna néta. Cada dimarts un restaurant del barri diferent. Quina sort poder-ho fer. Primavera ideal, sense obligacions, amb prou forces com per moure'm amb tranquil·litat. Canvi de cotxe i càmera nova, arriba el juny, la calor, l'estiu, i segueixo gaudint de la vida relaxada, comença la construcció de la piscina. Anem tard, però tinc temps per perseguir-los. Hi estic a sobre, però els retards s'acumulen. No passa res, la tindrem a finals de juliol. L'he gaudit molt. Quina sort, també.
Torno a anar al teatre, a conduir sol, a córrer, a poc a poc tot torna a ser com sempre, però no sé si vull tornar a la meva vida d'abans. Estic tant bé ara!
No tothom té tanta sort. Mor l'Àngels, que tant em va ajudar. La trobaré a faltar.
Mor el Jaume, un cop molt bèstia i inesperat. No és just. Estem molt tristos.
Juliol i Agost ja son mesos de normalitat, em donaran l'alta i faré vacances, i al setembre tornaré a la feina, a les obligacions, a la normalitat. En tinc ganes? no ho se, em sembla que no, però m'anirà bé tornar-me a sentir útil. Bé, ara ja em sento útil. No sé, no em ve de gust tornar a la feina però no tinc opció. Si que en tinc, puc allargar la baixa, però penso que ja n'he tingut prou, que ara que estic tant bé ja em sentiria malament sense treballar. La tornada a la feina va bé. Hi ha qui vetlla per mi i m'ofereixen tranquil·litat. Potser massa. Al principi estic còmode, passats els primers dies d'abraçades i petons, començo a treballar però amb responsabilitats una mica diferents. No sé si estic content o no. Algunes coses que he deixat em feien viure amb tensió, però d'altres m'agradaven. Les noves m'agraden molt. Alguns dies tinc la sensació que m'han apartat. Amb bones intencions, segurament, però apartat. Potser més endavant recuperaré algun àmbit. Malgrat tot tinc moltíssima sort, perquè em sento ben tractat, ben considerat i acceptat. No em puc queixar. Com sempre em moc entre l'alegria de veure que tot va bé i la nostàlgia del que ara faria si no m'hages fallat el cor. Gràcies a algun bon amic que m'ajuda a aclarir les idees, m'esforço a pensar que ara estic molt millor que abans.
Passen setembre, octubre i novembre, neix la tercera néta, l'Arlet, germana de la Bruna i la Lia. L'alegria és total. Tot perfecte.
Desembre comença amb una sortida a França, a Lautrec, dies molt bonics. Torna la Berta de Guatemala amb el Norman, Les tenim totes i tots a prop un altre cop. La Júlia i el Pau, amb la Bruna, la Lia i l'Arlet. La Berta i el Norman i la Roser i l'Adrià. S'incorpora la Laura. Estem contents. S'acosta Nadal, dinarem tots junts amb la família de la Roser, i Sant Esteve, amb la meva. Em ve de gust. Un altre any que s'acabarà, un de ben diferent de tots els altres, que gairebé podria ni haver tastat, però que ha estat un dels millors que recordo. Sembla mentida que un trasbals acabi fent que tot tingui més bon gust. Una lliçó més que aprenc. De moment, de lliçons com aquesta ja en tinc prou, però si algú creu que en necessito més, que totes siguin així, com a màxim.