CONCURS DE PAELLES

El diumenge dia 3 d'octubre vam participar a la trenta-cinquena edició del concurs de paelles de la festa major de Sarrià. I vam guanyar. La paella que vam preparar l’Alfred i jo, amb la col·laboració del Rafel i a última hora del Jaume, i amb el suport d’un grapat de gent, va ser la més votada pel jurat. Els llamàntols i l’arròs bomba de Calasparra segur que van influir en que ens quedés una paella rodona...!¡ Però després de fer-ne moltes i de comprovar que és impossible que en surtin dues d’iguals, finalment em resulta difícil saber quin és el secret d’una bona paella. Potser va ser l’aigua que hi vam afegir per l’insistència del Rafel? Potser l’all del sofregit, o els porros? O bé pel foc just que en tot moment vam haver de controlar? O perquè vam afegir el marisc al moment precís?
Sigui pel que sigui, a tots ens va agradar tal com va quedar, inclòs al jurat, i els vint-i-quatre que en vam menjar vam quedar satisfets. Va ser un plaer passar un dia envoltat d’amics i familiars, amb el grup dels més joves contribuint de manera decisiva a fer que l’ambient fos especialment alegre i divertit. L’única nota negativa va ser la presència de l’Alicia Sanchez Camacho aprofitant la trobada per fer el seu míting i marxar... no calia... ni que vingués ni que parlés. I els seus guardaespatlles van amenaçar alguns joves que, sense cridar, es mostraven incòmodes amb la seva presència. Uns guardaespatlles impresentables, com ella. Agrair als socialistes i a convergència que només participessin al concurs sense aprofitar per fer el seu míting. El PP... sempre el PP.

PARATÓ

La visita a les caves Parató, organitzada com sempre per l'Alfred i la Dolors, ha estat especialment agradable. Hi ha influït que l'hem fet l'endemà de tornar del viatge a Marrakech, i ens venia de gust veure els amics, i també que els propietaris ens han tractat molt bé. A part de la visita, que sempre és interessant i on sempre aprenen coses noves, el tast ens ha descovert quatre vins molt bons i un cava brut rosat d'aperitiu, de molta personalitat. Amb una criança de 15 mesos, intens, afuitat, i complexe en boca. Tot i que marida amb carn o peix, i amb amanides de tota mena nosaltres ens el varem prendre a pèl, abans de la visita i ens va sentar la mar de bé. Per al tast propiament dit, ens van oferir un PA AMB OLI, que l'he escrit en majúscules, perquè no es pot escriure d'una altra manera... quin pa! i quin oli !! També van començar a sortir embotits i patates, que van fer de coixí per a poder entomar els vins. Dels quatre que vam tastar destacaria el Àtica, especialment el negre Pinot Noir. Un vi suau, on trobem tota la fruitositat d'aquesta noble varietat. La seva criança en barrica és inferior a un any, per donar-li lleugeres notes de fusta. Es ideal per acompanyar plats a base de carn suaus així com guisats. També el blanc 3x3 fet amb tres varietats de raïm fermentades en 3 tipus de roure diferents. L’objectiu d’aquest vi és trobar la fusta combinada amb la fruita. No és un vi per guardar molt de temps. Ideal per acompanyar amanides, pastes, arrossos, verdures a la brasa i plats guisats de peix.

Un cop acabat el tast, i de xerrar una estona amb en Josep, hem comprat alguns vins i caves i hem anat a Guardiola de Font-rubí a dinar. Una taula ja parada i plena a vessar ens esperava, i amb el que ja hem menjat ningú veu clar que fem un bon paper... però som de vida i finalment ens ho acabem gairebé tot. A destacar els rovellons i la carn a la llosa. I una menció especial pels calamars.

Un passeig pel poble i unes compres a la cansaladeria (proveidora de Semon) i cap a casa. Ha estat ben bé allò que s'en diu un dia esplèndit !!

AGRAIMENT !!!

Els companys de la Roser de l'Escola Dolors Monserdà Santapau ens van regalar pel nostre 25è aniversari de casament una estada al Mas les Cols d'Olot i un sopar al restaurant. Amb agraïment els hi varem enviar aquest escrit:

Benvolguts i benvolgudes,
Serà difícil trobar la manera d'agrair-vos el magnífic regal que ens veu fer pels nostres 25 anys de casats.
L'estada als pavellons del Mas les Cols ha estat una experiència única, molt original i absolutament diferent de tot el que havíem vist fins ara. Llum natural, tranquil·litat, silenci, transparències, aigua, espais buits,... tot tant "zen" que convida a relaxar-se i a meditar, però que a la vegada trasbalsa tots els sentits. Absolutament recomanable.
I per si això fos poc, el sentits, que ja estan prou excitats, acaben d'esclatar al restaurant. En un espai ample i elegant, sobri, essencial i gairebé auster, es produeix una autèntica explosió d'olors, de sabors i de textures. Des de la cruixent crosta de fajol a l'untuós suc de mongeta perona, passant per la suavitat dels espàrrecs, l'acidesa dels tomàquets negres de la garrotxa, l'experiència mística dels ous escalivats, la salabror del bacallà al pil-pil i per la melositat de l'ànec de pagès, tot es converteix en un festival que va "in crescendo" i que té el seu zenit en el millor arròs que he menjat a la meva vida. L'arròs de pagès amb calamars de llauna mereix un capítol a part, i no hi ha prou adjectius per qualificar-lo, només hi ha l'opció d'anar cap a Olot i tastar-lo personalment. Ja ens ho direu...
Tot això regadíssim amb vins espanyols i catalans i amb aigua de sant Aniol. I conduït per un conjunt de joves educadíssimes, sempre amb un somriure a la boca, i en un català amb accent de la Garrotxa, malauradament, cada cop més difícil de trobar.
Per arrodonir-ho formatges del país i mouse de maduixa i quan ja sembla que tot s'ha acabat, et proposen sortir a fora, seure damunt d'una manta i tastar una xocolata exquisida (per tirar avall...) i una coca ensucrada dels hostalets d'en Bas, que t'acaba de rematar. Un cafetó, un puret i una estona de conversa a la fresca t'acaben de deixar a punt per passar una nit romàntica amb els estels per sostre i la llum tènue d'unes espelmes d'oli.




Moltes gràcies a totes i a tots !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Roser i Toni

TAST A CEGUES

Tal i com vam fer dissabte dia 17 al Celler d'en Raimón Sadurní i Roig a Sant Pere Molanta, ahir dia 29 de gener vaig anar amb en Jordi Raich i en Joan Ginestà a un tast a cegues que organitzava la cofraria de vins del Bàges al reataurant Els Noguers de Manresa.
No es tractava de cap exàmen, ni de saber com d'afinats tenim l’olfacte, la vista i el gust. L'única intenció era tastar vins com sempre, però sense el prejudici de saber-ne la varietat, l’origen, l’anyada, el celler, l’enòleg....el preu.

El guia va ser en Joan Soler, enòleg d’Abadal, que representava un dels principals atractius d’aquesta proposta i al que ja havíem pogut escoltar al Sopar del maridatge dels sentits que vam fer al celler d'Abadal.

• Blanc zona freda - blanc zona càlida
• Negre clàssic - negre modern
• Negre nou Mon - negre vell Mon
• Dolç base oxidatiu - dolç base afruitat.
Amb els apunts que va prendre en Jordi faré la llista de les marques dels vins que vam tastar.

EL MENU QUE VA ACOMPANYAR EL TAST VA SER AQUEST:

Raviolis farcits de tòfona
amb carbassa i cruixent de pernil ibèric
**********
Suprema de lluç palangre
amb escamarlà i rossinyols
**********
Filet de vedella
amb salsa de foie
**********
Brownie i mouse de xocolata
amb gelat de cireres
**********
Boniiissim !!!!

En sortir vam fer uns purets aprofitant que no era una nit gaire freda, mentre xerràvem una mica de tot, i quan ja no quedava ningú vam marxar cap a casa. A les dues ja era al llit !

LA SEMPRONIANA

He menjat el "Braç d'un gitano" de la Semproniana i feia temps que no tastava un plat tant exquisit. És una mena de caneló farcit d'un trinxat de botifarra negra amb una beixamenl finíssima. Excelent entrant que recordaré molt de temps, i que vaig complementar amb un bon filet de bou amb salsa de vi negre. Un sopar esplèndit regat amb un Jean Leon Cabernet Sauvignon que encara segueix sent un dels vins que més m'agraden, dels que encara puc pagar.La Semproniana és un restaurant amb una decoració curiosa, amb una barreja d'estils i de mobles en un espai força gran i amb uns sostres altíssims. Pel meu gust hi segueix faltant una mica de llum, tot que que des de l'últim cop que hi vaig ser ha pujat una mica la intensitat i ara com a mínim veus els plats i les cares dels acompanyants, cosa que, gairebé sempre, s'agraeix.Val la pena que hi aneu.

ARRÒS

No sabeu com m'agrada l'arròs en totes les diverses formes que hi ha de cuinar-lo. Deu ser perquè la meva família ha tingut una forta vinculació des de sempre amb valència, o potser també perquè la meva mare feia el millor arròs a la cassola que he menjat mai, que penso que no hi ha un plat millor per a un bon dinar. Sempre que es faci bé, és clar ! Ja fa uns anys em vaig proposar fer-ne un com a mínim tant bò com els de la meva mare, i tot i que em sembla que encara no ho he aconseguit, puc dir modestament que últimament em surten uns arrossos, tant a la cassola com en Paella, esplèndits.
Vaig començar timidament, posant a prova la paciència i l'estimació de la Roser i les meves filles, que en van menjar uns quants de crusos, passats, covats, salats, empebrats, dolços, sequíssims... fins que vaig començar a sentir algun, "no està malament" i algun "avui t'ha quedat bo". Això va ser al cap de tres o quatre mesos de provatures, sempre seguint les indicacions de ma mare, llegint llibres de receptes i deixant-me aconsellar per el meu germà gran, que n'és un expert.
Al principi feia el brou a part, amb peix de roca, crancs i tot el que arreplegava. Mentre feia les bèsties (sípia, gambes i escamarlans) a la paella i el sofregit amb força ceba i força tomàquet. Això passava en l'època en que la meva sogra estava malalta i ens va començar a tocar cuinar al meu cunyat i a mi. També és veritat que la sana competencia que vam mantenir durant un temps va fer que ambdós milloréssim els nostres arròssos i que tot i començar amb semblants tècniques acabéssim divergint en petits aspectes que fan que cadascú tinguem el nostre estil. Les seves he de reconèixer, mal em pesi, que són excel·lents !
Quan vaig anar a Gandia, a casa de la Ino, una amiga del meu oncle Lluís, vaig descobrir que el brou es podia fer directament a la paella, amb el sofregit i les bèsties tot a dins... menys feina i el mateix resultat. Així doncs, ara la faig de la seguent manera.
Trituro a la termomix (o amb qualsevol Turmix) les cebes i els tomàques, amb un all i si en tinc una mica de pebrot i de pastanaga i mentrestant faig a la paella (o a la cassola) les besties i la sípia amb una mica d'oli(a mi m'agrada amb força oli). Retiro les bèsties (també trec la sípia si hi poso el triturat encara cru a la paella, però la Termomix ja el cou durant una estona i així puc deixar-la sense por de que se'm cremi) i amb l'oli i hi poso el triturat a foc més aviat alt fins que esta, molt, molt, molt fet. Algun cop m'an dit que sembla que el cremi, i sense arribar-hi, crec que m'hi acosto. En una olla bullo aigua amb una mica de sal pebre vermell dolç. L'aboco a la paella quan el sofregit ja esta que "crema" i hi torno a posar les bèsties. Allò bull una estona i allà s'està fent el brou. Les mides d'aigua les faig a ull, però hauria de posar-hi el doble d'aigua que d'arròs (un quilo d'arròs, dos litres d'aigua). Sempre em guardo una mica d'aigua bullint per si de cas s'asseca massa al final, però és millor encertar la mida d'entrada i no haver-n'hi d'afegir. Quan ja fa deu minutets que bull hi tiro l'arròs i el reparteixo bé per tota la paella. Baixo un pelet el foc i hi afegeixo , si en tinc, els musclos i les cloïses. Al cap de més o menys un quart d'hora, ja estarà a punt. Hi afegeixo una mica de sal quan encara no s'ha begut tota l'aigua, i el tasto perquè em quedi un pèl cru, perquè el deixaré reposar cinc minuts fora del foc i quedarà perfecte.
A vegades hi poso carxofes, quan n'és l'època, o també albergínia, o pebrot, o fins i tot mongetes... però mai pèsols!! (a mi no m'agraden a l'arròs, però algú n'hi posa!)
Bé, si jo me n'he acabat sortint, qualsevol pot fer un bon arròs. És qüestió de paciència...