RESPOSTA A QUADRES

Reflexions sobre l'últim escrit d'en Pere:

Una de les coses que més m'ha fet pensar (a mi i a tothom !) és la definició de la felicitat i, sobretot, com arribar-hi. Ja sabeu que és difícil treure'n alguna conclusió definitiva, però em sembla evident que una de les coses que la fan possible és la "Bellesa".
Sense bellesa no hi pot haver felicitat!
No tot és bell (ho sento Elsa), com tampoc ho és tot allò que ens impacta (ho sento Isabel i Pere). La violència impacta els sentits i és l'antítesi de la bellesa.
Podríem definir-la com a "allò que impacta positivament els sentits, que els predisposa a estar bé, a tenir sensacions agradables i plaents, que emociona o commou". (Si un abocador d'escombraries fètid ens provoca sensacions agradables és que tenim un problema greu...).

El repte és saber identificar què és bell i que no. Primer podem fer-ho amb allò que ja existeix : la natura, els animals, les persones ... No hi ha intervenció artificial, les coses són com són sense missatge evident ni subliminal, senzillament no hi ha res a "entendre". Ens commou una posta de sol o ens deixa indiferents, ens emociona el cant del puput o ens atabala, trobem l'Angelina Jolie o el Brad Pitt bells, o no ens fan cap gràcia.

Una altra cosa és CREAR BELLESA, ser capaç de generar-ne. És aquí on hi intervé l'art, la capacitat d'inventar, de dibuixar, de crear o imaginar coses que commoguin, que acaronin els sentits i ens generin sensacions agradables, de pau, d'alegria, o fins i tot de tristor o angoixa, i tot i així plaents. En la bellesa creada pot intervenir-hi el contingut, el missatge, i per tant és important "entendre".

Cal ser un expert en música clàssica per apreciar la bellesa de l'intermezzo de Mascagni? Cal haver estudiat història de l'art per emocionar-nos davant el Naixement de Venus, de Boticelli? S'ha de ser arquitecte per admirar La Pedrera?
Segur que coincidim en que una mica d'educació artística ajuda a interpretar-lo millor, i per tant a gaudir-ne més. Però l'encant de la Bellesa, la seva veritable força, potser rau en el fet de rebre l'impacte sense que sigui necessària cap comprensió. La bellesa en estat pur no necessita la raó !
És més, a vegades la Raó i l'excés de coneixement són una nosa a l'hora d'apreciar la veritable bellesa.
Davant de l'art hem de treure'ns del damunt prejudicis i influències que amaguin la autèntica essència de la possible bellesa ?
o ens hem d'empapar de tota la informació possible per copsar-ne el sentit i per tant descobrir-ne tota la bellesa?


Tot plegat ens planteja l'etern dilema: "Les coses són belles perquè ens agraden, o ens agraden perquè són belles?" És a dir, la bellesa només depèn de la nostra percepció i de la nostra sensibilitat o bé és quelcom preexistent i hem de saber veure-ho?
No crec que hi hagi una sola resposta. I si algú la té, que ho digui !!


Pel que fa al quadre de Hilma Klint, m'ha semblat més un jeroglífic que una altra cosa. Sí, amor i adn, però també un paraigües invertit, o un sol, o un préssec tallat pel mig...
L'art abstracte i la bellesa, són compatibles? O és aquí on potser cal "comprensió" ?
Necessitem un sisè sentit, que podríem anomenar "sensibilitat per a la bellesa".

Fins aviat!

Toni