Dies abans del 26 de gener de l'any 1939 molts republicans fugien cap a França per la por a la represió de l'exèrcit feixista. Centenars de milers de persones caminaven cap a un destí incert, i ens molts casos cap a camps de concentració on patirien tota mena de necessitats. La nit més freda parla d'aquells dies, amb paraules de Joan Oliver, de Carles Riba, de Mercè Rodoreda i d'Antoni Rovira i Virgili, i amb imatges d'arxiu i testimonis reals, evoca aquells moments de foscor i de dubte, però també d'esperança. Llavors ningú sabia que encara quedava molt per patir i molt més per perdre. Una llarga nit s'estenia damunt del nostre país i trigariem molts anys a veure una mica de claror.
La Teresa Vilardell ha posat en escena cinc actors que van recitant els poemes damunt d'unes imatges d'arxiu projectades a la paret i al terra i d'uns testimonis, també enregistrats, que van explicant les seves experiències durant aquells dies. Roger Casamajor, Ricard Contreras (músic) Elena Garcia, Pep Miràs, Jordi Rico i Fina Rius són els actors que donen vida als diferents personatges i que em van emocionar sovint, amb unes interpretacions contingudes, gens afectades i prou realistes com perquè pogués fer-me a la idea de com van arribar a patir aquella gent, havent de deixar-ho tot després de perdre una guerra que no havien buscat i sense un lloc on anar, ni, en alguns casos, cap mitjà de subsitència.
Al final de l'obra, durant els aplaudiments del públic van baixar a l'escenari els quatre testimonis que apareixen a les imatges. Gent gran, que vèien emocionats com els aplaudíem amb totes les nostres forces, potser per agrair-los l'esforç que van haver de fer i solidaritzar-nos amb el seu patiment. A més d'un ens queien llàgrimes pensant que allà al davant teníem gent que van viure tot allò que ara sembla irreal, però que un dia va passar, i que si no en sóm tots conscients podria tornar a pasar per culpa de la inconsciència d'uns quants...
Tots hauríem d'anar a veure aquesta obra, especialment els més joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada