He passat una època de mandra. Mandra i una mica de mala sort, perquè tot el que he anat veient no m'ha fet el pes. O no m'ha fet prou el pes com per dedicar-me a fer una crònica, ni quatre línies sobre la impressió, o millor dit, la poca impressió que m'han provocat Ocells i Llops (fantàstica Carme Conesa), l'Onada (Farelo perfecte), la Iaia (emotiu), Fronteres (extrany), Els Feréstecs (decebedor)...No les posaria totes al mateix sac, perquè l'Onada es pot salvar o fins i tot alguna cosa més.
Però m'he proposat repassar les notes que tinc, rellegir els programes i fer un esforç de memòria per escriure alguna cosa. Si deixo passar més temps, i se m'acumulen les obres de la propera temporada ja no seré capaç de fer-ho.
Per tant, aquests dies em comprometo a alimentar aquest blog. Bé, em comprometo amb mi, perquè no és que hi hagi cap clamor popular demanant més entrades... que jo sàpiga, vaja.
2 comentaris:
Només que hi hagi un seguidor, ja és clamor popular. Ànims i endavant que esperem els teus comentaris.
Xavier
Som dos els que et llegim i crec que si el que has vist no t'ha agradat, no es mereix tampoc que li dediquis el teu temps.
L’entreteniment te aquestes coses, a cops entreté i d’altres avorreix... Que hi farem!
Publica un comentari a l'entrada