Puc confessar que somio, que menjo o que respiro, però no descobreixo res de nou.
Confessar de veritat és dir-vos allò que no goso, que em fa vergonya, que canviarà la idea que teniu de mi.
Confesso que odio, encara és poc. Tots odiem. Dir a qui odio ja és començar a confessar.
Confesso qui envejo, confesso qui desitjo, confesso...
Perquè ?
Necessito tenir el meu espai íntim. Allò que només sé jo i que no em ve de gust compartir.
Potser de manera selectiva puc confersar-te una part del meu món íntim a tu, o a tu... però només potser.
Vull seguir deixant un marge prou ample entre el jo que coneixeu i el jo real, aquell que segurament ni jo mateix conec prou.
Com puc fer-lo públic?
Sóc l'únic que em nego a ser translúcid ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada