LLITS

No és un espectacle de circ, ni una obra de teatre ni un musical. I ho és tot a l'hora.

Això és el que en diu el fulletó del teatre nacional:

"Llits és un recorregut a través dels llits que marquen la nostra existència. En l’instant eteri que separa la vida de la mort, un home reviu, en un llit d’hospital, els moments més importants del seu periple vital. Records amb un denominador comú; l’escenari on es representen els actes essencials de la vida: el naixement, l’amor, el desig, la mort; un teatre de somnis i també de realitat. El llit. Del llit on naixem al llit de mort, del bressol o el llit de l’adolescència al tàlem nupcial o el llit de la infidelitat. Llits és el viatge a través de la vida de qualsevol de nosaltres. No deixa de ser una excusa per parlar, un cop més, de l’ésser humà. Un espectacle d'envergadura avalat per grans artistes cos Lluís Llach (autor de la música), Lídia Pujol i Albert Pla dalt de l'escenari, i altres noms de primera fila provinents de totes les disciplines. "

Jo vaig quedar impressionat amb la magnífica posada en escena, la llum, la distribució dels elements damunt l'escenari i el moviment dels personatges i dels objectes que traginen amunt i avall. I per la música, que porta la marca inconfundible d'en Lluís Llach, i que em va agradar moltíssim, tant com la Lídia Pujol, que interpreta més bé del que m'esperava, i canta encara millor. Tot i no ser gaire amant de la feina de l'Albert Pla, he de reconèixer que aquí està molt bé, i que el paper li encaixa com un guà. L'Alba Sarraute i el acròbates acaben d'arrodonir la magnífica proposta d'en Lluís Danés i el seu equip. El guió té moments molt bons, però em va semblar que li faltava "lligar-lo" una mica. No vaig saber trobar un fil argumental definit, i això no té perquè ser necessariament dolent. Potser és el que en Jordi Jané deia a la seva exagerada crìtica de l'Avui, que no hi ha "dramatúrgia". El cas és que el resultat de tot plegat és un espectacle divertit, original, sorprenent i molt interessant.