divendres, 21 de gener de 2011

BOLENA I SEYMOUR, GRUBEROVA I GARANCA



No vull deixar passar massa temps per escriure algun comentari sobre Anna Bolena, perquè no sé quan em duraran els efectes de la impressió que em va causar escoltar l'Elina Garanca i l'Edita Gruberova juntes. Al Liceu sempre hi ha alguna cosa que et distreu i no et deixa assaborir al màxim alguns moments sublims, i ahir també em va passar això. Tenir a la senyora Gruberova estirada de la manera més elegant possible damunt d'unes escales una mica fosques, però molt ben situades al centre de l'escenari, cantant amb una perfecció extraterrestre i amb uns pianíssims d'escàndol, i tenir el senyor del davant, pobre home, intentant contenir la tos i gairebé morint asfixiat per aconseguir-ho, és una experiència trista, perquè pateixes pel melòman i per que no pots gaudir de l'experiència mística com caldria.


Dit això, i amb alguns atacs de tos més que comprensibles per l'època que vivim, puc afirmar que ahir va ser una de les nits més memorables que he viscut al Liceu. L'Elina Garanca va ser, des del meu humil punt de vista, el millor regal de l'estrena, per la seva prodigiosa veu, bonica i ben treballada, i per la seva inmillorable presència, un conjunt tant complet que fins i tot em va fer patir per que no tapés la diva que tantes ganes tenia d'escoltar, una Edita Gruberova acompanyada d'un seguici fidel i cridaner.

I les primeres notes encara em van fer patir més, perquè la mezzo va entrar amb tanta força que vaig pensar que en aquell escenari, ara tant ple, no hi podia lluir ningú més. La veu de la Gruveroba va començar tímida, i no m'extranya, i quan ja pensava que es confirmaven els meus mals presagis, va anar agafant volum, força i bellesa, especialment en els aguts, fins a situar-se al nivell de la seva oponent, tant en la història com a l'escenari. El resultat van ser uns duos magistrals, emocionants, commovedors, i unes àries no menys emotives.
La resta els van acompanyar amb molt d'encert, sobretot la Sonia Prina, "una" Smeton perfecta, que es un plaer escoltar i veure, amb l'afegit que no és habitual poder gaudir d'una contralt.. i menys com aquesta !!

No vam poder sentir en Josep Bros per culpa d'una malaltia, però el seu substitut, Gregory Kunde, ho va fer tant bé que va obtenir uns quants bravos dels fans de Gruberova situats sobretot al cinquè pis. Si, ens va agradar molt també a nosaltres, amb una veu bonica i poderosa que podia competir en bones condicions amb les dues "estrelles" de la nit. Tots els altres molt bé, i els cors i l'orquestra impecables, van arrodonir un espectacle de molta altura, dels que em va agradar fins i tot l'escenografia, a la que només faria algunes objeccions pel tamany de les pantalles i la qualitat, potser buscada, de les projeccions. La llum, excepte en alguns moments que convenia una mica "d'intimitat" em va semblar una mica escasa, gairebé pobre.


Però res no em farà oblidar aquest dijous 20 de gener al Liceu, ni aquestes Anna Bolena i Giovanna Seymour tant i tant brillants.
Publica un comentari a l'entrada