És l’òpera que més m’agrada, i la Furtiva làgrima la meva ària favorita. Potser perquè és de les primeres que vaig escoltar, potser perquè l’he vist tres cops en directe i alguns més en DVD. Hi vaig anar ja fa anys amb els meus pares a l’Auditori de Sant Cugat, amb en Carles Cosías de Nemorino, i en tinc molt bon record.
I la temporada 2004/2005 al liceu, amb direcció d’escena de Mario Gas, i un Rolando Villazon esplèndit, a qui van aplaudir llargament, i a qui gairebé vam exigir un bis de La furtiva làgrima, cosa que es veu que feia 13 anys que no passava. Adina era la Maria Bayo, que també va estar magnífica i només heu de veure la transmissió que en va fer el Canal33 per comprovar-ho..
L'òpera, ambientada a la Itàlia de Mussolini, explica la història de Nemorino, que busca l'ajuda d'un beuratge d'un xarlatà per enamorar la pubilla rica del poble. El director musical és l'italià Danielle Calegari, que considera que aquesta obra està a mig camí entre la tradició de l'òpera bufa i el corrent romàntic posterior.
L’escenografia, molt clàssica, va ser correcta, i l’escenografia en general més aviat discreta. En conjunt una molt bona nit d’òpera marcada pel descobriment del fabulós Rolando Villazon, de qui en sentirem A parlar en el futur.
I la temporada 2004/2005 al liceu, amb direcció d’escena de Mario Gas, i un Rolando Villazon esplèndit, a qui van aplaudir llargament, i a qui gairebé vam exigir un bis de La furtiva làgrima, cosa que es veu que feia 13 anys que no passava. Adina era la Maria Bayo, que també va estar magnífica i només heu de veure la transmissió que en va fer el Canal33 per comprovar-ho..
L'òpera, ambientada a la Itàlia de Mussolini, explica la història de Nemorino, que busca l'ajuda d'un beuratge d'un xarlatà per enamorar la pubilla rica del poble. El director musical és l'italià Danielle Calegari, que considera que aquesta obra està a mig camí entre la tradició de l'òpera bufa i el corrent romàntic posterior.
L’escenografia, molt clàssica, va ser correcta, i l’escenografia en general més aviat discreta. En conjunt una molt bona nit d’òpera marcada pel descobriment del fabulós Rolando Villazon, de qui en sentirem A parlar en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada