CONILLET

La Clara Segura és brutal.

Ahir ens va obsequiar amb un descomunal desplegament d’energia, de força i de potència física i mental. Quina actitud més valenta, més descarada i desafiant, més contundent. Quina presència escènica tant enorme i tant natural. Fa la sensació que el text és el de menys. És ella la que crida, riu, calla, salta i sua. És ella la que es queixa, la que plora i la que estima. I com ho fa!

Però ahir el text si que era important, i la Clara tenia motius per deixar-se anar. Era ella qui lluïa, però també posava tots els recursos al seu abast per fer brillar un text esplèndid. Un text generós i una actriu generosa. El resultat és un regal fantàstic, ple de veritats i de reivindicacions. És un clam d’una dona angoixada per  la dedicació completa als altres i la manca de temps per a ella. I  no és només reconeixement el que demana, sinó ajuda i compensació. Brama demanant auxili, no només la Clara, sinó totes les dones híper-ocupades i estressades, sobre les que cau tot el pes que són capaces de suportar, que és molt... que és massa.

I som uns quants els que rebem. Reben les escoles i els  mitjans de comunicació, però també, és clar, els homes, que encara que no som interpel·lats directament, ens toca de ple i ens fa posar vermells. Queda clar que som els principals culpables d’aquesta sobre explotació. Ens farà reaccionar?

No vull deixar de dir que és un espectacle ben dirigit pel marc Martínez, i el conjunt ajuda molt a que la Clara llueixi, si és possible, encara més. Llum, música, ambient, escenografia en general són un bon coixí perquè tot funcioni. I tot funciona perfectament, per això al final tothom aplaudeix amb força, amb ràbia diria, i durant molta estona. I algú encara gosa tastar les llenties que la Clara Segura ens ofereix al final, i que no acabes de saber si és part de l’obra o si és una oferta real. Els que les van tastar deien que eren molt bones. I per l’olor que feien ho semblaven. Però ja estava prou satisfet amb el plat que ens havien cuinat amb tant bon resultat a l’espai del lliure i me’n vaig anar amb un excel·lent gust de boca. Una molt bona estrena.