Avui és dijous dia 22 de desembre. Em ve molt de gust veure Les noces de Fígaro. N’he sentit a parlar molt de la versió de Favià Puigcerver que tant va agradar, que aquest cop no m’ho vull perdre. Estic segur que ens ho passarem bé.
Marcel Borràs i Mar Ulldemolins fan els papers
protagonistes, acompanyats d’actrius i actors que sempre m’agraden, com la
Victòria Pagès o en Joan Carreras. Fígaro, Susanna, Marcelina i el compte d’Almaviva,
acompanyats del Manel Barceló/Bartolo, l’Oriol Genis/Picapoll, la Mònica Lòpez/comtessa
d’Almaviva i d’en Pau Vinyals/Querubino. I també amb l’Eduard Muntada, l’Albert
Pérez, l’Aïna Sanchez i l’Òscar Valsecchi. Tot en mans de Luís Homar i del
teatre lliure. Un gran elenc, bona direcció, bon text i un espai magnífic. Tot
perfecte per gaudir d’una nit de teatre memorable.
I no. No ha estat una nit memorable, ni tant sols una bona
nit. No sé si perquè el text ja està una mica caducat, o per la manca d’originalitat
de la proposta escenogràfica o potser per que cap dels actors m’ha
impressionat. Tots estan prou bé, sí, i no puc dir que no facin una bona feina,
perquè la fan, segur, però no m’han arribat a emocionar, ni a fer riure ni tant
sols a commoure’m mínimament. Fins i tot el moment final en que tots canten em
va semblar un punt ridícul, i excessivament fluix. Tot una mica decebedor, per
les altes expectatives que tenia, clar.
He llegit algunes crítiques abans d’escriure la meva i estic
sorprès, perquè es parla d’interpretacions brillants i encantadores, d’un excel·lent
Querubino, d’una extraordinària Susanna, o d’un text increïble i vigent, que
sembla escrit ahir...
Que m’he perdut? No dec haver entès res, i potser l’hauria
de tornar a veure i revisar la meva opinió, però ara per ara només sé que em
vaig avorrir i que em va semblar que tot plegat no estava a l’alçada de l’exigència
que ha de tenir un teatre com el Lliure.
Però pel que veig, estic equivocat. Quin greu... perquè en
tenia tantes ganes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada