Diumenge, 26 de gener del 2003
Estic encantat amb l’última raó que dona George Bush per bombardejar l’Iraq: se li esgota la paciència!. ¡A mi em passa el mateix! Porto un temps bastant emprenyat amb el Sr. Johnson, que viu dues portes més avall.Bé, amb ell i amb el Sr. Patel, que regenta la botiga de menjar naturista. els dos em miren malament, i estic segur que el Sr. Johnson porta de cap alguna cosa horrible contra mi, tot i que encara no he pogut descobrir que em vol fer.
He estat vigilant casa seva durant un temps, però tot sembla en ordre. Ho deu tenir tot ben amagat...és així de “punyeteru”.El que fa a Patel, no em preguntin com ho sé, però estic segur que és un assassí en sèrie. He omplert el carrer de cartells dient a la gent que si no actuem primer, ens anirà matant d’un en un. Alguns dels meus veïns diuen que els hi cal una evidència d’un crim per denunciar-los a la policia. Però sortirien amb pros i contres,i mentre tant, Johnson estaria fent els seus plans per portar a terme actes terribles en contra meu i Patel estaria matant gent en secret. Com que sóc l’únic veí del carrer amb un arsenal decent d’armes automàtiques tinc clar que el mantenir la pau és cosa meva. Però fins ara no era fàcil fer-ho. Ara George W. Bush ha deixat clar que tot el que em cal és que se m’acabi la paciència, ja puc tirar endavant i fer el que vulgui!!
Ho em de reconèixer: la política curosament raonada del senyor Bush en relació amb l’Irak és l’única manera d’aconseguir la pau i la seguretat internacionals. L’única manera segura d’aturar els terroristes fonamentalistes suïcides que amenacen als EE.UU. i al Regne unit (i a Espanya) es bombardejar alguns països musulmans que mai ens han amenaçat. Per això vull volar el garatge d’en Jonhson i matar la seva dona i els seus fills. Ataquem primer! això els donarà una lliçó i ens deixarà en pau i no tornarà a mirar-me d’aquesta manera absolutament inacceptable.. El Sr. Bush té clar que tot el que necessita abans de bombardejar Iraq és que Saddam és un home desagradable de veritat i que té armes de destrucció massiva, encara que no les puguem trobar. Estic segur que tinc les mateixes raons per matar a la dona i els fills de Johnson, que té el senyor Bush per bombardejar l’Iraq. El desig del senyor Bush a llarg termini és fer del mon un lloc més segur, eliminant els estats “perillosos” i el “terrorisme”. Una intenció intel·ligent, perquè...com se sap quan s’ha acabat? quan sabrà Bush que ha acabat amb tots els terroristes? Quan hagin mort tots? Però un terrorista no ho és fins que ha comès algun acte de terror, però....que passa amb els futurs terroristes? Aquests són els que realment s’han d’eliminar! perquè la major part dels terroristes coneguts, com que són suïcides, s’eliminen a ells mateixos. Potser serà que el senyor Bush necessita acabar amb tots els qui podrien ser futurs terroristes? A veure si no pot estar segur d’aconseguir el seu objectiu fins que cada fonamentalista islàmic estigui mort? Però com que alguns musulmans moderats poden esdevenir fonamentalistes. Potser l’única cosa segura que podem fer, segons Bush, sigui eliminar a tots els musulmans.
El mateix està passant al meu carrer. En Johnson i en Patel només són la punta de l’Iceberg. Hi ha dotzenes de persones al carrer a les qui no agrado i que, ho dic de tot cor, em miren molt malament. Ningú no estarà segur fins que els hagi matat a tots. La meva dona em diu que estic anant massa lluny, però jo li dic que faig servir la mateixa lògica que el president del EE.UU. Amb això la faig callar.
Tal com li passa al senyor Bush, a mi se m’ha acabat la paciència, i si aquesta raó es suficient per al president, també ho és per a mi. Donaré a la gent del meu carrer dues setmanes -no, deu dies- perquè surtin a la llum i lliurin a tots els alienígenes i pirates interplanetaris, als fugitius galàctics i a tots els cervells terroristes interestelars, i si no els lliuren de gust i diuen “gràcies” bombardejaré tot el carrer. Tant assenyat és això, com el que proposa en George W. Bush. I contràriament al que ell pretén, la meva política només destruirà el meu carrer.
Estic encantat amb l’última raó que dona George Bush per bombardejar l’Iraq: se li esgota la paciència!. ¡A mi em passa el mateix! Porto un temps bastant emprenyat amb el Sr. Johnson, que viu dues portes més avall.Bé, amb ell i amb el Sr. Patel, que regenta la botiga de menjar naturista. els dos em miren malament, i estic segur que el Sr. Johnson porta de cap alguna cosa horrible contra mi, tot i que encara no he pogut descobrir que em vol fer.
He estat vigilant casa seva durant un temps, però tot sembla en ordre. Ho deu tenir tot ben amagat...és així de “punyeteru”.El que fa a Patel, no em preguntin com ho sé, però estic segur que és un assassí en sèrie. He omplert el carrer de cartells dient a la gent que si no actuem primer, ens anirà matant d’un en un. Alguns dels meus veïns diuen que els hi cal una evidència d’un crim per denunciar-los a la policia. Però sortirien amb pros i contres,i mentre tant, Johnson estaria fent els seus plans per portar a terme actes terribles en contra meu i Patel estaria matant gent en secret. Com que sóc l’únic veí del carrer amb un arsenal decent d’armes automàtiques tinc clar que el mantenir la pau és cosa meva. Però fins ara no era fàcil fer-ho. Ara George W. Bush ha deixat clar que tot el que em cal és que se m’acabi la paciència, ja puc tirar endavant i fer el que vulgui!!
Ho em de reconèixer: la política curosament raonada del senyor Bush en relació amb l’Irak és l’única manera d’aconseguir la pau i la seguretat internacionals. L’única manera segura d’aturar els terroristes fonamentalistes suïcides que amenacen als EE.UU. i al Regne unit (i a Espanya) es bombardejar alguns països musulmans que mai ens han amenaçat. Per això vull volar el garatge d’en Jonhson i matar la seva dona i els seus fills. Ataquem primer! això els donarà una lliçó i ens deixarà en pau i no tornarà a mirar-me d’aquesta manera absolutament inacceptable.. El Sr. Bush té clar que tot el que necessita abans de bombardejar Iraq és que Saddam és un home desagradable de veritat i que té armes de destrucció massiva, encara que no les puguem trobar. Estic segur que tinc les mateixes raons per matar a la dona i els fills de Johnson, que té el senyor Bush per bombardejar l’Iraq. El desig del senyor Bush a llarg termini és fer del mon un lloc més segur, eliminant els estats “perillosos” i el “terrorisme”. Una intenció intel·ligent, perquè...com se sap quan s’ha acabat? quan sabrà Bush que ha acabat amb tots els terroristes? Quan hagin mort tots? Però un terrorista no ho és fins que ha comès algun acte de terror, però....que passa amb els futurs terroristes? Aquests són els que realment s’han d’eliminar! perquè la major part dels terroristes coneguts, com que són suïcides, s’eliminen a ells mateixos. Potser serà que el senyor Bush necessita acabar amb tots els qui podrien ser futurs terroristes? A veure si no pot estar segur d’aconseguir el seu objectiu fins que cada fonamentalista islàmic estigui mort? Però com que alguns musulmans moderats poden esdevenir fonamentalistes. Potser l’única cosa segura que podem fer, segons Bush, sigui eliminar a tots els musulmans.
El mateix està passant al meu carrer. En Johnson i en Patel només són la punta de l’Iceberg. Hi ha dotzenes de persones al carrer a les qui no agrado i que, ho dic de tot cor, em miren molt malament. Ningú no estarà segur fins que els hagi matat a tots. La meva dona em diu que estic anant massa lluny, però jo li dic que faig servir la mateixa lògica que el president del EE.UU. Amb això la faig callar.
Tal com li passa al senyor Bush, a mi se m’ha acabat la paciència, i si aquesta raó es suficient per al president, també ho és per a mi. Donaré a la gent del meu carrer dues setmanes -no, deu dies- perquè surtin a la llum i lliurin a tots els alienígenes i pirates interplanetaris, als fugitius galàctics i a tots els cervells terroristes interestelars, i si no els lliuren de gust i diuen “gràcies” bombardejaré tot el carrer. Tant assenyat és això, com el que proposa en George W. Bush. I contràriament al que ell pretén, la meva política només destruirà el meu carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada