Tot un estiu sense dir res. Una barreja de mandra i de manca d'idees han fet que fins avui no hagi estat capaç d'escriure ni una línea. Avui no ha canviat massa res, però he pensat que hi ha prou coses importants sobre les que escriure, i que no puc deixar el blog tant temps sense entrades.
Un espectacle de dansa al Grec, a finals de Juliol, tot un mes a Les Coromines, un inici de temporada trepidant, amb missatge del president, marxa per la independència, i unes conseqüències que poden acabar significant aconseguir allò que tant de temps hem somiat. No puc seguir en silenci.
M'hi hauré d'entretenir, perquè ho vull fer a consciència, i per això necessito temps. Ara ja he trencat el gel, i amb aquesta petita entrada adquireixo el compromís de parlar de tot plegat. Aquest any no hi haurà gaire teatre, i això m'obliga a buscar altres excuses per poder seguir escrivint. No me'n faltaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada