Una lectura no és ben bé una obra de teatre, però si els actors aconsegueixen que oblidis que van amb el guió a la mà, pots acabar pensant que, efectivament, has vist una obra amb tots els ets i uts.
Ahir no va ser ben bé així per la quantitat d’errors de lectura, de ritme o de pronúncia que hi va haver. Però malgrat això, algun moments van arribar fins i tot a ser brillants, sobretot per la impressionant dicció de l’Aina Sànchez i pel talent i l’ofici del Pep Cruz. Tota la resta està molt ben equilibrat, sense alta i baixos, però potser un punt massa imperfecte. Tot i així val la pena veure-ho, no m’ha decebut gens, potser perquè ja m’ho havia plantejat com un assaig amb públic.
L’obra és un tema a part. Darrere l’aparent senzillesa de l’argument hi ha una història que m’ha semblat impactant, emocionant en algun moment, i molt contundent. Preguntes que tots ens podem fer alguna vegada i que fan por.
Els meus fills m’estimen perquè interpreto un paper i sabessin com sóc realment, quedarien decebuts i deixarien d’estimar-me? Segur que tots tenim secrets inconfessables, que no sap ningú, o que pensem que no ho sap ningú, però pot aparèixer una vella amistat que els reveli, o ens obligui a confessar-los. Això també fa por, perquè algun pecat de joventut ens pot perseguir tota la vida. Però la única manera de redimir-nos és explicar-lo a aquells que ens estimen. Que difícil, oi?
Tot plegat, una preparació per veure "Terra de ningú". A veure que passa...
L’Honorable home d’estat, de T.S. Eliot. Amb Marta Angelat, Dafnis Balduz, Imma Colomer, Pep Cruz, Mingo Ràfols, Santi Ricart, Aina Sánchez.
TNC, 24 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada