ARRÒS

No sabeu com m'agrada l'arròs en totes les diverses formes que hi ha de cuinar-lo. Deu ser perquè la meva família ha tingut una forta vinculació des de sempre amb valència, o potser també perquè la meva mare feia el millor arròs a la cassola que he menjat mai, que penso que no hi ha un plat millor per a un bon dinar. Sempre que es faci bé, és clar ! Ja fa uns anys em vaig proposar fer-ne un com a mínim tant bò com els de la meva mare, i tot i que em sembla que encara no ho he aconseguit, puc dir modestament que últimament em surten uns arrossos, tant a la cassola com en Paella, esplèndits.
Vaig començar timidament, posant a prova la paciència i l'estimació de la Roser i les meves filles, que en van menjar uns quants de crusos, passats, covats, salats, empebrats, dolços, sequíssims... fins que vaig començar a sentir algun, "no està malament" i algun "avui t'ha quedat bo". Això va ser al cap de tres o quatre mesos de provatures, sempre seguint les indicacions de ma mare, llegint llibres de receptes i deixant-me aconsellar per el meu germà gran, que n'és un expert.
Al principi feia el brou a part, amb peix de roca, crancs i tot el que arreplegava. Mentre feia les bèsties (sípia, gambes i escamarlans) a la paella i el sofregit amb força ceba i força tomàquet. Això passava en l'època en que la meva sogra estava malalta i ens va començar a tocar cuinar al meu cunyat i a mi. També és veritat que la sana competencia que vam mantenir durant un temps va fer que ambdós milloréssim els nostres arròssos i que tot i començar amb semblants tècniques acabéssim divergint en petits aspectes que fan que cadascú tinguem el nostre estil. Les seves he de reconèixer, mal em pesi, que són excel·lents !
Quan vaig anar a Gandia, a casa de la Ino, una amiga del meu oncle Lluís, vaig descobrir que el brou es podia fer directament a la paella, amb el sofregit i les bèsties tot a dins... menys feina i el mateix resultat. Així doncs, ara la faig de la seguent manera.
Trituro a la termomix (o amb qualsevol Turmix) les cebes i els tomàques, amb un all i si en tinc una mica de pebrot i de pastanaga i mentrestant faig a la paella (o a la cassola) les besties i la sípia amb una mica d'oli(a mi m'agrada amb força oli). Retiro les bèsties (també trec la sípia si hi poso el triturat encara cru a la paella, però la Termomix ja el cou durant una estona i així puc deixar-la sense por de que se'm cremi) i amb l'oli i hi poso el triturat a foc més aviat alt fins que esta, molt, molt, molt fet. Algun cop m'an dit que sembla que el cremi, i sense arribar-hi, crec que m'hi acosto. En una olla bullo aigua amb una mica de sal pebre vermell dolç. L'aboco a la paella quan el sofregit ja esta que "crema" i hi torno a posar les bèsties. Allò bull una estona i allà s'està fent el brou. Les mides d'aigua les faig a ull, però hauria de posar-hi el doble d'aigua que d'arròs (un quilo d'arròs, dos litres d'aigua). Sempre em guardo una mica d'aigua bullint per si de cas s'asseca massa al final, però és millor encertar la mida d'entrada i no haver-n'hi d'afegir. Quan ja fa deu minutets que bull hi tiro l'arròs i el reparteixo bé per tota la paella. Baixo un pelet el foc i hi afegeixo , si en tinc, els musclos i les cloïses. Al cap de més o menys un quart d'hora, ja estarà a punt. Hi afegeixo una mica de sal quan encara no s'ha begut tota l'aigua, i el tasto perquè em quedi un pèl cru, perquè el deixaré reposar cinc minuts fora del foc i quedarà perfecte.
A vegades hi poso carxofes, quan n'és l'època, o també albergínia, o pebrot, o fins i tot mongetes... però mai pèsols!! (a mi no m'agraden a l'arròs, però algú n'hi posa!)
Bé, si jo me n'he acabat sortint, qualsevol pot fer un bon arròs. És qüestió de paciència...