EL BALL AL TNC

La Sol Picó és una noia impetuosa i vital, amb una enorme capacitat per transmetre la seva energia i el seu art a través dels moviments del cos. Amb sensibilitat, força i passió, explica el seu personatge més amb l'emoció que amb les paraules. I quan les fa servir, és amb una veu ara dolça, ara trencada, ara potent, sempre ben impostada, i amb un accent d’Alcoi que pel meu gust encara la fa més atractiva i suggerent.
Una ballarina-actriu perfecta per al paper que interpreta, el d’una nena de catorze anys que arriba a odiar la seva mare i de la qui es venja amb una crueltat insòlita. La mare és l’Anna Lizaran, esplèndida, com sempre. També desprèn força i potència en cada paraula i cada gest, oferint el perfil ideal de mare egoista, rígida i massa estricta amb la seva filla. Francesca Piñón és la mestra de piano, el pare i la institutriu, i m’ha agradat tant com l’Anna. La Sol Pico no és que m’hagi agradat, sinó que ha estat una de les sorpreses teatrals més impactants i més bones que mai he tingut.

A partir de la novel·la d’Irène Némirovsky, un espectacle de teatre-dansa amb un duel entre Anna Lizaran i Sol Picó amb el perfecte arbitratge de la Francesca Piñón.

Un argument molt simple i una escenografia original i sorprenent completen un espectacle molt atractiu que es impossible que et deixi indiferent. A la Roser i a mi ens va agradar moltíssim, i els comentaris de la gent eren molt favorables.

La tornaria a veure ara mateix.