ELEcTRA

Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l’arquetipus perfecte de l’heroïna tràgica, prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo fatalment ja havia predit. Amb l'arribada del seu germà Orestes finalment es desencadena la tragèdia.

No trobaríem una Electra més enèrgica i més indomable que la Clara Segura. Un talent fet exprés per a la tragèdia grega, on cal la força necessària per fer creible que algú es capaç d'assassinar la seva mare sense remordiments, per venjar la mort del pare. I la Clara té aquesta força, i sap trobar els matisos que el personatge necessita, a més a més de tenir una dicció perfecta i una capacitat enorme per administrar els tons de veu, els crits i els xiuxiuejos. I els silencis.

La resta del repartiment són Mercè Anglès, Borja Espinosa, Anna Güell, Marc Serra i Mar Ulldemolins, tots ells molt correctes en els seus papers, però eclipsats per la Clara. Potser l'Anna Güell i el Borja Espinosa destaquen una mica per sobre de la resta.

El conjunt és esplèndit, molt ben posat en escena i molt ben dirigit per l'Oriol Broggi, del qui tenia un molt bon record de l'Antígona de la Biblioteca de Catalunya d'ara fa uns anys.

Una obra molt recomanable.