UNA CALÇOTADA MÉS ?

Tot i la dificultat per quadrar les agendes, vam ser 24. Amb els ingredients de sempre, amb la mateixa ilusió i les mateixes ganes vam passar un dia magnífic.

Mentre fèiem el foc, no sé com va sortir un comentari respecte a que algun dia algun de nosaltres no hi seria... hi va haver un moment de silenci on, tal com vam comentar després, no vam gosar fer cap broma... tot i que algú va estar a punt...
Això m’ha portat a pensar en la inportància d’assaborir cada moment, cada conversa, cada persona...
Ser conscient de la sort de poder gaudir de molts dies com aquests i de viure’ls amb tota l’alegria possible. I estar tranquil, deixar que les coses vagin arribant, una darrere l’altra, sense cap ànsia, sense neguits de cap mena, amb aquella calma que et dona el fet d’estar segur, de trobar-te entre gent a qui cada dia que passa t’uneixen uns llaços més forts. Val la pena saber gaudir de les coses i valorar-les com es mereixen. Però no és un fet exepcional fer una calçotada. Ni tan sols que un grup d’amics ens reunim de tant en tant per riure, menjar, parlar o cantar. El que de veritat m’impressiona, el que dona a aquests moments una força especial és el fet que tot i que no puguin ser eterns, tot i saber que un dia o altre això s’ha d’acabar... puguem mantenir aquest esperit d’alegria i de confiança, aquesta il·lusió i aquesta força.
No em costa imaginar-me un futur proper molt menys amable. I no puc deixar de pensar-hi. Encara que sé que és en l’avui que cal pensar, i que ara és el moment de viure. I de conviure. En això poso el meu esforç, i en afegir un granet de sorra per aconseguir fer que els moments que compartim, i els que no, siguin millors. I si no és per sempre que sigui pel “meu” sempre.