UN MES AL CAMP

Que la Sílvia Bel és una actriu excel·lent ja ho intuïa de fa temps. Però divendres, després de veure-la fent de Natàlia a l’obra Un mes al camp, d’ Ivan Turguénev, ja no me’n queda cap dubte. Una dicció impecable, acompanyada d’un timbre de veu femení, però un punt greu, que li permet aportar tots els matisos necessaris al personatge que representa, una figura elegantíssima, que se sap moure amb naturalitat per l’escenari, i una declamació gens forçada però amb l’afectació precisa, que fa que sembli que les paraules li surtin del cor o de l’ànima.
“Avui no hi ha res que em pugui commoure” deia en algun moment la Natàlia Petrovna. A mi ella em va commoure més d’un cop.

La Natàlia és una noia segura d’ella mateixa però indecisa, autoritària, feliç i desgraciada a la vegada, i tant enamoradissa que estima tres homes. Amb això es pot entendre gairebé tot l’argument de l’obra, i tot gira al voltant d’aquest fet, i dels problemes de gelosia i les complicacions que genera.

Tots els actors tenen un bon nivell, potser en Carles Martínez, el peculiar doctor Xpiguelski, destaca per la seva personalíssima vis còmica, i per aquesta singular cantarella quan parla que el fa diferent de qualsevol, i aconsegueix que el personatge sigui indissociable de l’actor. A mi sempre em fa riure, encara que el personatge potser no tingui molta gràcia...
En Josep Manel Castany és Rakitin, l’abnegat amic de l’ Arkadi, en Xavier Boada, i de la seva dona Natàlia, de qui està bojament enamorat, però només correspost a mitges.
Podríem dir que és un dels protagonistes destacats, que tot i fer-ho prou bé, tampoc em va semblar que destaqués.
En Xavier Boada té un paper secundari i el fa amb correcció.
El meu descobriment particular va ser en Robert González fent d’Aleksei, el jove professor que enamora bojament la Natàlia, de qui ell també n’està enamorat. És un noi jove que no coneixia, o que no recordava, i que em va agradar. Havia llegit algunes crítiques negatives, i potser per això no el vaig trobar tant discret com m’esperava. Fa una interpretació mesurada, sense histrionismes ni afectacions innecessàries, i del tot convincent. Penso que ha de ser així, perquè la Natàlia Petrovna se n’enamori, no per la irresistible personalitat de l’Aleksei, sinó per la seva pròpia i capritxosa necessitat d’enamorar-se, que ni el seu marit, ni el seu preceptor cobreixen del tot. Per tant, el primer que passa per allà és candidat a embadalir-la, fins i tot un noi discret, tímid i educat.
No és l’atractiu del jove si no la seva pròpia insatisfacció la que fa que se n’enamori.

Destacaria també la Diana Torné, la Vérotxka, per la seva bona interpretació tot i la seva joventut. En algun moment em va semblar fins i tot brillant. També mencionar la Carme Sansa i la Míriam Alamany, amb uns papers curts però molt ben definits.

L’escenografia i la direcció de Josep maria Mestres crec que superen la simple correcció.
Va ser una nit de teatre més que distreta.

La web del TNC diu:

Un mes al camp, clàssic del teatre rus del segle XIX, sorprèn encara avui dia per la seva modernitat. Autèntic precursor de Txèkhov, Ivan Turguénev va escriure aquesta peça quaranta anys abans de l’estrena de L’oncle Vània o Les tres germanes. Turguénev ja retrata a mitjan segle XIX la Rússia aristocràtica rural, un món entre opulent i decadent, en què una família conviu sota un mateix sostre amb criats i convidats. Els confins de la sang s’esborren, els límits de l’amistat es difuminen perillosament.Natàlia, protagonista absoluta d’aquest drama que el mateix Turguénev qualificava de comèdia, viu dividida entre la fidelitat al seu marit, Arkadi, i l’atracció que sent pel jove professor del seu fill. Només un altre home la podrà treure d’aquesta falsa dicotomia. I sense voler, farà mal a la seva pupil·la, Vera.Els protagonistes d’Un mes al camp són els avantpassats dels personatges de Txèkhov. Arkadi fa pensar en el vell professor Serebriàkov, Rakitin prefigura Vània, Vera ens fa pensar en els anhels adolescents d’Irina o Sònia. Ben bé com si uns i altres pertanyessin a una mateixa família.