divendres, 1 d’abril del 2011

GANG BANG

Ahir havíem d’anar a veure l’obra Gang Bang, a la sala tallers del TNC, però un compromís d’última hora ens ho va impedir. Precisament ahir, que un parell d’energúmens van envair l’escenari cridant frases sortides d’un llibre d’història, amb clares intencions d’agredir algú, tot i que no ho van arribar a fer... com a mínim físicament. Ni la Roser ni jo teníem gaires ganes de veure-la, i quan es va confirmar que ja no arribàvem a temps no ens va preocupar. És el primer cop que tenint les entrades comprades no les aprofitem, i a mi em sabia greu. I en escoltar la ràdio aquest matí encara me n’ha sabut més. No sé com hagués reaccionat, i suposo que com tothom, amb perplexitat i astorament, i potser incapaç de fer res. Ara penso que els hi hagués dit alguna cosa, o fins i tot que m’hagués aixecat, però allà segurament no hauria fet res, perquè entre que descobreixes que no forma part del guió i et comences a indignar, els capullos aquells ja no hi són. Si que penso que mereixien trobar algú amb els reflexes suficients com per encarar-s’hi, i que no marxessin impunement. Algú que és diu catòlic, no pot fer una barbaritat com aquella, i crec que es bo que rebi el menyspreu de tothom. Però els dos imbècils ara deuen estar fins i tot orgullosos dels seus actes, i el proper cop potser la faran més grossa. Jo no hi vaig ser, i potser m’he estalviat un calbot, o alguna cosa més, i potser només em sap greu per no poder dir “jo hi era”, però sobretot em fot perquè un cop més constato que encara queden bàrbars que amb l’excusa de la religió i en nom de Déu, es creuen amb el dret d’atacar als que pensen diferent. És com si un ateu entrés en una església indignat perquè allà contradiuen les seves creences. Quina estupidesa, pensaríem. Quan ens alliberarem d’aquests carcamals intransigents, que fent-se els valents i els xulos no demostren més que una mentalitat prehistòrica i una absoluta manca d’intel·ligència? Que els enganxin i que els obliguin a veure l’obra cada dia, si pot ser a primera fila, emmordassats, perquè no molestin, a veure si es curen o els hi surt una llaga al fetge. I no sóc massa cruel, sobretot si penso que si mai tinguessin una mica de poder, el que ens farien ells a nosaltres fora molt pitjor. Ja ho van demostrar.