dimarts, 28 de febrer del 2012

AINHOA ARTETA


Museta pot semblar un personatge secundari. Té un paper curt, apareix tard i no està massa estona en escena. Però avui era l'Ainhoa la que la interpretava, i com sempre, l'escenari s'ha omplert amb la força i la bellesa de la seva portentosa veu. Es fa escoltar, i el seu carisma és indiscutible, sigui fent de Museta o de Micaela a Carmen, que és quan l'he pogut veure en directe. De fet, podria ser una Mimí fantàstica, sense desmerèixer la Fiorenza Celodins, que ha estat impecable, aconseguint emocionar-me més d'un cop aquesta nit. Però en l'Ainhoa hi ha alguna cosa que fa que em captivi de manera especial. La seva imatge hi ajuda, però és aquesta veu preciosa, tant potent i brillant que m'arriba a l'ànima, la que la fa diferent. Escoltant-la amb els ulls tancats és un plaer immens, i fer-ho veient-la de prop es converteix en una experiència superior. Hi ha moltes sopranos que m'agraden, i unes quantes mezzos, però hi ha un no sé què en aquesta noia que la fa única. Per això em vaig entestar el juliol passat en veure Carmen des de la primera fila, per assaborir-la de ben a prop. I va valer la pena. El que llavors no sabia  és que encara la veuria de més a prop i que tindria ocasió de felicitar-la just després de la Bohème, encara vestida de Museta , entomant amb un somriure educat i amb molta simpatia, els comentaris de tots els que érem allà. Gràcies a la Rosa, la germana de la Isabel, avui hem entrat a la zona dels camerinos i hem tingut la sort, la gran sort, d'estar una estona entre una pila d'artistes. Després, ja vestida de carrer, he pogut demanar-li de fer-nos una foto junts, "para mi blog", li he dit, i ella m'ha demanat que els deixés bé, així en  plural, i li he contestat que a ella segur... a accedit a fer-se la foto com si estigués encantada de la vida i, ves quina tonteria, m'ha fet feliç. No sóc mitòman, però m'ha fet gràcia retratar-me amb ella, reconec que empès pel Josep, perquè jo no hagués gosat, i ara estic content que ell hagi insistit. Gràcias Ainhoa !!!! Ja estic esperant amb candeletes la propera ocasió de veure-la i escoltar-la. Espero que sigui aviat.