Victòria, victòria !!
Efectivament, victòria perquè ja feia temps que no m’ho passava tant bé en un teatre com ahir
al Lliure de gràcia veient aquell Enric V tant potent.
Un grup d’actors i actrius joves aconsegueixen posar una
part important de públic, també majoritàriament jove, drets i aplaudint amb
ganes després de gairebé dues hores de teatre intens, original, atractiu,
valent... i em falten adjectius per definir-ne les qualitats i explicar
les sensacions que hem ca provocar.
Un inici dubitatiu, que semblava portar-nos a l’avorriment,
sinó a la vulgaritat va girar ràpidament per provocar primer interès i més
endavant admiració i emoció.
La música molt encertada, entra sempre quan toca,
embolcallant moments d’impàs, o sent protagonista principal, amb algun tema de
pell de gallina i algun altre per posar-se dret i sortir a abraçar als intèrprets
i sobretot al compositor, bravo Arnau !
Quina sort ser a
primera fila i que el Pol López m’escridassi a mig pam de la cara i em doni
quatre copets a la cuixa... entre avergonyit i emocionat li vaig aguantar la mirada
sorprès per les ganyotes que em dedicava. Quin privilegi. Em pregunto si sempre
s’adreça a la persona que seu al lloc on jo era o si es guia per altres coses. M’agradaria
saber-ho. I el Pol està molt ben acompanyat, tant per actors que ja coneixíem i
vist en altres muntatges, Paula Blanco, David Verdaguer, Laura Aubert, Maria
Rodríguez i alguna cara nova, per nosaltres, com la Mima Riera, el Javier
Bertran, el Pep Ambrós o l’Albert Prat. Tot perfectes. I el Pau Carrió, una gran
direcció i una molt bona presència escènica, i l’Arnau Vallvé, impecable.
La història està molt ben explicada, s’entén tot i es
segueix amb facilitat, podent entrar a la trama sense cap esforç. Així et pots
dedicar a copsar matisos, gestos, moviments d’escena, llum... sense perdre’t ni
un detall.
Guanyar per perdre. Perdre per guanyar. El triomf i la
derrota es barregen sempre, o potser s’assemblen tant que no els diferenciem. O
són diferents però no ho sembla. En tot cas, Shakespeare adobat i endolcit per
entrendre allò que sovint no queda clar. Un esforç que s’agraeix, tot i que es
perdin matisos pel camí. Val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada