9-N

Després d’uns mesos d’incertesa, però també d’il·lusió i de treball tenaç de molta gent. Després d’intents de prohibició, de veure com es mobilitzen tant les clavegueres de l’estat com les més altes institucions polítiques i judicials. Després de ser insultats, menystinguts, menyspreats i ridiculitzats. Després de provar d’espantar-nos i amenaçar-nos, de provocar-nos amb declaracions plenes de mentides, comparant-nos amb els més terribles genocides de la història de la humanitat. Després de tot això, nosaltres, 2.300.000 ciutadans de Catalunya, hem sortit de casa per anar a votar, per dir si volem o no seguir compartint el futur amb Espanya. Pacíficament, amb alegria i amb una organització impecable. Només algun incident provocat per aquells que ens ho volien prohibir, i pels que ens acusen de Nazis tot aixecant el braç amb la mà estesa i repartint puntades de peu i bufetades, amb banderes nazis i cants i consignes feixistes. Vergonya us hauria de fer, als que ens ataqueu amb tanta ràbia, mencionar la memòria dels vostres pares i avis, i comparar-nos amb ells que tant mal ens van fer, i que no van pagar mai.

Estem contents perquè ens heu posat a prova i ens n’hem sortit. Estem contents perquè hem pogut saber que som un país digne, decidit i valent. Que no ens fem enrere per molt que ho hagueu intentat per tots els mitjans. Estem contents perquè hem vist que un futur millor és possible, i que en gran mesura depèn de nosaltres mateixos. I estem contents perquè comenceu a entendre i a saber que se sent quan les coses no són com un voldria. Nosaltres des de sempre que ho sabem.

Això no hi ha qui ho aturi, ho hauríeu de saber, i aquesta actitud vostra de menystenir aquests grans resultats només ens provoca pena, i ens ensenya com en pot arribar a ser de perillosa la vostra ràbia. Heu estat capaços de parlar de fracàs. Fracàs? Ni en els vostres pitjors malsons hauríeu pensat que seríem tants i que tot ho faríem tant i tant bé, amb tant ordre i amb tantíssima alegria. Grans i petits, dones i homes de tota condició ens vam posar d’acord per fer aquest acte simbòlic, que, no ho oblideu, vosaltres vau provocar prohibint fer un referèndum legal. La vostra ràbia és fruit de la vostra impotència.

És patètic mirar de prohibir-ho, menystenint qualsevol alternativa i ridiculitzant tots els ciutadans que hi ha col·laborat, i després posar en marxa tots els mecanismes, lícits o no, per mirar de sancionar-los. És patètic el to de les vostres valoracions, el que dieu i el que calleu. Són tant ofensives les vostres conclusions que només aconseguireu que el proper cop que ens demanin la nostra opinió, siguem encara molts més. La gent s’ha cansat de les vostres mentides. I la gent de bona fe que enganyeu a Espanya un dia o altre també se n’adonaran de l’engany.

Algun dia, espero que no gaire llunyà, podrem votar per la nostra independència i guanyarem els del sí. I no hi podreu fer res. Serem un país més modern, més just i sobretot, més il·lusionant. El projecte Espanya ja no motiva a la gent, només als nostàlgics com els poc més de cinquanta que diumenge cantaven el cara al sol. Si amb el que aquests dies heu dit i amb el que direu us penseu que ens farem enrere, ja us ho podeu treure del cap. I sabem que alguns sou ben capaços de fer molt de mal. Ho sabem.

També sabem que un cop independents res no serà fàcil, que no tot serà un camí de roses ni  que d’avui per demà tot millorarà. Costarà molt tirar endavant, i haurem de superar moltes dificultats. L’objectiu és fer un país millor per a tots, i construir-lo partint gairebé de zero. No hi ha millor motor que la il·lusió col·lectiva per aconseguir-ho.

I per fer-ho possible tenim la força que ens dona l’esperança, la nostra i la que vam heretar dels nostres pares.