Uns polítics del PP denuncien a la justícia polítics d'altres partits perquè no van fer una festa "obligatòria", quin concepte més absurd.
La festa de la hispanidad!
En canvi permeten que hi hagi desnonaments, que es manifestin feixistes que ens amenacen a tots, que hi hagi nens que no poden menjar cada dia, gent sense sostre, violència de tota mena i unes desigualtats socials monumentals. Perden el temps per una festa i no per la quantitat de desgràcies que tots veiem cada dia. Posats a denunciar, se m'acudeixen infinitat d'altres prioritats abans que perseguir a qui no ha volgut fer un dia de festa per commemorar la pitjor massacre de la història.
Què es commemora el 12 d'octubre? El descobriment d'Amèrica? no ben bé. Celebren el dia de la "hispanidad", un concepte curiós, passat de moda i carrincló a més no poder. Aquesta "hispanidad", implantada a cop de trabuc o de màuser, és una idea estranya, barreja d'espanyolisme ranci, ple de nostàlgics de temps passats, del franquisme i de l'espanyolitat més tòpica, la dels toros, la peineta, el flamenc i la missa de campanya. La de les ulleres de sol, el bigotet, la legión i l'aligot a la bandera. La que fa por, la que amenaça i la que no escolta. Aquesta hispanidad la defensen personatges disposats a morir, i sobretot a matar, per ella... per aquesta idea de que va ser Deu qui va crear Espanya, i que només pot ser "una, grande y libre..." I que és obligatori estimar-la.
Quina mandra i quina por que fa tot plegat. Els que volem la independència, ni volem matar ningú, ni morir per cap idea. Senzillament volem saber si som majoria els que no volem continuar sent espanyols "políticament", per passar a ser catalans de ple dret. I volem escoltar als que defensen altres opcions. I volem que se'ns respecti, com nosaltres els hem respectat, majoritàriament, sempre. Opinar diferent i treballar per aconseguir un objectiu no és faltar al respecte a ningú.
Però està vist que no és possible. Algunes ments només estan capacitades per agredir els qui no pensen com ells. Quan no hi ha arguments hi ha crits i cops de puny. Si no sóc capaç de convèncer, repartiré insults, bufetades i alguna cosa pitjor.
Com podem anar bé??? què podem fer per no haver-los de suportar més? Diuen que nosaltres adoctrinem els nostres fills com a nosaltres ens van adoctrinar els nostres pares. Prefereixo mil cops adoctrinar a algú per ser demòcrata i per defensar les seves idees amb arguments, que adoctrinant-lo ensenyant-li a cantar el novio de la muerte, a odiar els qui no pensen com ell i perpetuar un masclisme prepotent i groller. Qui és qui adoctrina els seus "cadells"?
La resposta és molt fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada