HAVANS

Fa temps que tenia ganes d'escriure sobre el plaer de fumar-se un Havà. És un descobriment que vaig fer l'any 2000, després de deu anys d'haver deixat de fumar cigarrets. Amb en Jordi Raich, un amic de Gironella, haviem decidit, ja feia temps, que la nit del cap d'any del 1999 al 2000 ens fumariem un "puro" i així ho vam fer, amb la companyia d'en Pere, que també es va afegir al nou grup de fumadors de "puros" que acabava de nèixer. Amb el temps ens n'hem fumat uns quants, o molts, i hem anat afegint amics que com nosaltres gaudeixen fumant amb calma, xerrant a la sobretaula o veien el Barça (amb no gaire calma), en Xavier i en Josep, en David, de tant en tant, i alguns cops en Rafel, l'Alfred i en Quim... i el grup de fumadors va creixent.
Cada cop és més difícil trobar un lloc on poder fumar sense sentir-se un delinqüent perillós. Afortunadament encara queden algunes cases on et deixen fumar sense retirar-te l'amistat. I algun restaurant, encara que aviat no en quedarà ni un.
La majoria preferim el clàssic Montecristo, ja sigui del 3, del 4 o del 5. Però també ens agrada tastar coses noves, i així hem anat descobrint els Cohiba, Romeo i Julieta, Partagás, Davidoff, Hoyo de Monterrey... Jo tinc una debilitat pel Cohiba Siglo IV un magnífic Corona Gorda que potser és el millor que he fumat mai. I el Siglo VI, un autèntic Cañonazo, només per a les ocasions especialíssimes, pel preu i pel tamany (15 cm.)!! Al Robusto de Cohiba tampoc li faré cap lleig.
Hoyo de Monterrey és una de les marques que més he fumat. Sobretot perquè vaig descobrir l'Epicur N.2, un Robusto bastant suau i que si surt bé, que no sempre passa!, és molt bo. El Coronas de Partagás també surt bastant bé.
També he tastat algun Romeo i Julieta, però mai m’han acabat de fer el pes. Espero poder fumar-me'n encara uns quants més i seguir descobrint maridatges amb Wiskies o Roms per gaudir-ne encara més.
De moment m'he fet soci del club Pasion Habanos per aprendre una mica més sobre aquest món fantàstic del tabac autèntic de Cuba.