Avui els diaris ja parlen d'estadístiques. Que si tants milions de roses, que si tal o qual llibre s'ha venut més que els altres. Però les estadístiques amaguen la realitat. Amaguen realitats que valen molt més que els diners que algú hagi pogut guanyar. Amaguen els qui realment van guanyar alguna cosa.
Com la noia de quinze anys, que va rebre la seva primera rosa i la porta feliç, amb una mica de vergonya. O l'àvia que va rebre la visita del seu net, amb una rosa com les que li regalava sempre el seu marit. I la nena que veu entrar al seu pare amb dues roses, la més bonica per a ella. O la primera rosa, després d'aquella malaltia que tant ens va fer patir, rebuda amb emoció. O el noi que espera amb una rosa a la mà, neguitós, una noia que baixa de l'autobús amb un llibre sota el braç, a veure si li agradarà... i l'avi orgullós, ensenyant a tothom el llibre que li ha portat la neta. O un home, separat, a qui una companya de feina l'ha sorprès amb un llibre inesperat. I la dona que, com cada any, rep la rosa del marit i li diu que l'estima amb un llibre i un petó... I tantes històries anònimes de roses i de llibres, algunes potser tristes, durant tants 23 d'abril de tants anys.
És ara quan més content estic de ser català i poder viure de prop alguna història com aquestes, en les que alguns hi veuen guanys econòmics i nosaltres en realitat hi guanyem tota la il·lusió del món, i una mica de felicitat de la bona.
Som afortunats !!
Toni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada