ELS JUGADORS

Els jugadors són quatre actors que arrisquen per obtenir un premi. I guanyen, i tant si guanyen !

En Jordi Bosch, l’enterramorts que es posa nerviós, que s’atabala, que perd els estreps, però que ens fa riure amb ganes amb les seves sortides de to tant elèctriques. Malparlat i agressiu, viu amb la pena de no ser capaç d’endur-se a una prostituta amb la que es relaciona i que creu que estima. L’Andreu Benito, el professor que hi posa el cervell, el seny, més culte que els altres i que aconsegueix que tots facin el que ell vol, amb habilitat de posar la mel a la boca dels seus companys, coneixedor de que qualsevol repte els temptarà. Un home racional i pacífic que va perdre el control només una vegada i que ho pagarà sempre. El Jordi Boixaderas, l’actor amb una veu esplèndida, a qui  fins hi tot sentim cantar, tot un privilegi, tant cínic i mentider com bon actor... en la ficció i en la realitat. I el Boris Ruiz, el barber trist, desconfiat, indolent i poruc. Tot l’espanta, sobretot la solitud, però no té l’esma necessària per lluitar per defensar ni el seu petit negoci ni la seva dona.

Els quatre, enfonsats cadascú en el seu fracàs particular, decideixen fer alguna cosa per sortir-se’n, i posen a prova la seva capacitat d’arriscar-se, però no només davant de les cartes, sinó anant força més enllà. El joc ara serà més perillós, però els hi retornarà l’autoestima.

Una obra divertida, amb una ironia que contrasta amb les vides tristes que ens descobreix. Pau Miró presenta molt bé a cada personatge, donant a conèixer les seves misèries en les primeres escenes i mostrant els seus personatges com a persones “normals”, però capaços de fer alguna cosa excepcional, pressionats per la por a caure encara més avall per aquest pendent en que tots es precipiten.  Els quatre arrosseguen la seva pròpia contradicció, que no es trauran del damunt encara que resolguin la misèria a la que es veuen abocats. Hi a coses que ni amb tots els diners del món es solucionen.

Una obra interessant i divertida, que val la pena veure.

I com a curiositat, ja s’està convertint en un hàbit trobar-nos casualment a l’Ariadna Oltra al teatre. És la quarta vegada que coincidim !! Grease, La nostra classe, Rei i senyor i Els jugadors. Ens fa il·lusió trobar-nos, i ja gairebé ni ens sorprèn.

Quan serà la propera trobada?