Els jugadors són quatre actors que arrisquen per obtenir un
premi. I guanyen, i tant si guanyen !
En Jordi Bosch, l’enterramorts que es posa nerviós, que
s’atabala, que perd els estreps, però que ens fa riure amb ganes amb les seves
sortides de to tant elèctriques. Malparlat i agressiu, viu amb la pena de no
ser capaç d’endur-se a una prostituta amb la que es relaciona i que creu que
estima. L’Andreu Benito, el professor que hi posa el cervell, el seny, més
culte que els altres i que aconsegueix que tots facin el que ell vol, amb
habilitat de posar la mel a la boca dels seus companys, coneixedor de que
qualsevol repte els temptarà. Un home racional i pacífic que va perdre el
control només una vegada i que ho pagarà sempre. El Jordi Boixaderas, l’actor amb
una veu esplèndida, a qui fins hi tot
sentim cantar, tot un privilegi, tant cínic i mentider com bon actor... en la
ficció i en la realitat. I el Boris Ruiz, el barber trist, desconfiat, indolent
i poruc. Tot l’espanta, sobretot la solitud, però no té l’esma necessària per
lluitar per defensar ni el seu petit negoci ni la seva dona.
Els quatre, enfonsats cadascú en el seu fracàs particular, decideixen
fer alguna cosa per sortir-se’n, i posen a prova la seva capacitat
d’arriscar-se, però no només davant de les cartes, sinó anant força més enllà.
El joc ara serà més perillós, però els hi retornarà l’autoestima.
Una obra divertida, amb una ironia que contrasta amb les
vides tristes que ens descobreix. Pau Miró presenta molt bé a cada personatge,
donant a conèixer les seves misèries en les primeres escenes i mostrant els
seus personatges com a persones “normals”, però capaços de fer alguna cosa
excepcional, pressionats per la por a caure encara més avall per aquest pendent
en que tots es precipiten. Els quatre arrosseguen
la seva pròpia contradicció, que no es trauran del damunt encara que resolguin
la misèria a la que es veuen abocats. Hi a coses que ni amb tots els diners del
món es solucionen.
Una obra interessant i divertida, que val la pena veure.
I com a curiositat, ja s’està convertint en un hàbit trobar-nos
casualment a l’Ariadna Oltra al teatre. És la quarta vegada que coincidim !! Grease,
La nostra classe, Rei i senyor i Els jugadors. Ens fa il·lusió trobar-nos, i ja
gairebé ni ens sorprèn.
Quan serà la propera trobada?
3 comentaris:
Molt millor trobar-se l'Ariadna Oltra que el Pellicer, sobretot per tu.
Totalment d'acord... però no sé que dirà la Roser.
La Roser estarà contenta que "comparteixis cultura" amb persones interessants.
Publica un comentari a l'entrada