L'INFRAMÓN

El que en el món real és vist com una perversió intolerable, i per tant condemnable, seria vàlid en un món virtual?

L’inframón, un món virtual,  una evolució de l’actual internet, on tothom pot ser qui vulgui i fer el que vulgui sense conseqüències. Bé, potser si que finalment hi ha conseqüències?

Em va costar una mica entrar en la trama de L’inframón. La Mar Ulldemolins i l’Andreu Benito van començar freds. O potser vaig ser jo que estava fred, decebut per seure a la primera fila, a peu d’escenari, quan aquest estava més d’un metre per damunt del que és habitual, i m’obligava a tenir el coll inclinat cap amunt. Però d’això me’n vaig oblidar de seguida.

A poc a poc vaig entendre el que estava passant, una mica espantat per la manera oberta com es plantegen alguns temes molt delicats i desagradables. Però és una obra valenta, que afronta tabús amb una decisió i una claredat admirables. I ens fa preguntes de difícil resposta. Ha d’estar igualment penat pecar de pensament que d’obra?

L’escena es va omplir quan van aparèixer un extraordinari Víctor Pi, un excel·lent Joan Carreras i una  nena, sobretot la nena, no sé si era la Gala Marquès o la Carla Schilt, sorprenentment delicada i madura. Entre els tres van pujar el llistó, l’Andreu i la Mar es van entonar,  i de quina manera, i tot va créixer fins arribar a un clímax considerable, tant argumental, com escènic, com, també, interpretatiu.

L’ultima escena, amb dos, o tres, actors repetint-ne una d'anterior, a mi em va emocionar. Va ser un d'aquells moments especials que només passen molt de tant en tant en un teatre, i que es recorden.

L’escenografia és brillant, ideal per ajudar a entendre els diferents plans on poden viure els personatges, i els jocs de llums i de sons ens ajuden a canviar de pla i a transitar entre l’inframón i el món real, un recorregut que es fa en un instant, tot i que mentalment no és tant fàcil de fer.

Tot això ara ho veiem com una ficció impossible, però el que és ben real és que ahir al lliure de Gràcia hi vam descobrir un regne on gaudir d’una experiència sensorial molt gratificant. Un bon inici de temporada!