L'APLEC DEL REMEI

L’aplec del remei no és ben bé l’aplec del remei.

Es representen el fragments cantats de la sarsuela, que només venen a ser un 50% del total de l’obra. La resta? Un repàs força exhaustiu de la personalitat de Josep Anselm Clavé, per algunes de les seves creacions musicals i per les seves idees revolucionàries. Tot molt ben explicat i conduït per l’Oriol Genís.

Gags dispersos, una mica gratuïts, i moviments d’escena encara més gratuïts. Tot passa una mica perquè sí, des de l’aparició de les cadires com les divertides peripècies damunt de l’escenari de l’excel·lent tenor Antoni Comas. Potser una mica massa repetitiu el gag de simular que cau daltabaix de l’escenari... però feia riure, sí.

Tampoc lliga massa la presència de l’actor Roberto G. Alonso fent de mosso d’escena. No li vaig saber trobar ni el motiu ni la gràcia.

A tothom li feia molta gràcia que el director del TNC representi el paper d’aquesta tal Wanda Pitrowska. El primer cop devia ser divertit, però ara jo crec que comença a ser més aviat ridícul. Però si la broma segueix agradant tant com semblava ahir, doncs endavant, deu ser que estic perdent el sentit de l’humor.

Musicalment tot em va semblar impecable. Grans cantants, Maria Hinojosa (soprano), Marta Fiol (mezzosoprano), Antoni Comas (tenor), Josep-Ramon Oliver (baríton), Miquel Cobos (baríton), i molt bona l’orquestra de l’ESMUC, joves músics molt ben dirigits per Xavier Albertí ( o Wanda Pitrowska, ara no ho sé...). Excepte algun moment que se’m va fer llarg, els moments corals i les parts musicals en general em van semblar més que correctes. I algun moment molt divertit quan tots canten mentre beuen aigua amb un porró. Gràcies a això i a l’Oriol Genís m’ho vaig passar prou bé.

 

Però encara no sé massa bé de que va la sarsuela, ni si m’hagués agradat.