-Quin desastre !
-On anirem a parar !
-Tot està molt malament!
-Això abans no passava !
Amb aquestes i altres frases per l'estil, els senyors Abans, ja grans, es dediquen a amargar-nos l'existència fent-nos creure que el moment que ens ha tocat per viure és el pitjor dels moments possibles.
-Abans? Ui, abans! La fruita era molt més bona, les flors fèien més olor, les persones eren millors, parlaven més, s'estimaven més, s'ajudaven molt més... ara no, ara tot és violència, sobretot per culpa de la televisió, però també per culpa dels polítics , i de les escoles.
I perquè? Què és el que fa que a mida que ens anem fent grans tot ho veiem cada cop més negre?
Perquè no som capaços de veure que per als joves d'avui són millors del que algú els hi vol fer creure?
Però el senyor i la senyora Abans ho tenen molt clar. Abans no feias tant fred, o en feia més, és igual !
Viuen dels records, i el que enyoren no és altra cosa que la seva joventut perduda.
Però jo entenc els senyors Abans. Jo també tinc idealitzades la meva infantesa i la meva joventut. I a vegades també em trobo fent de senyor Abans. Però no vull fer-li la vida impossible a ningú amb el meu "abans" i faré el que estigui a les meves mans per mantenir vives algunes il·lusions, que no em deixin mirar gaire enrere. No sé si ho sabré fer...
Senyors Abans! no els faci por fer un esforç per renovar il·lusions. Segur que troben motius. I així podran deixar de ser els pesats senyors Abans per convertir-se amb els agradables senyors Ara. O encara millor, en els encantadors senyors Demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada