Amics,
Amb els seminaris sobre Valors i sobre Home i Cosmos ja arxivats, m'he retirat a les casernes d'hivern. Avui dimarts he assistit a la primera sessió del meu curs al CosmoCaixa. Es tractava d'una interessant conversa entre dos mons: la biologia evolutiva i l'economia. L'excusa? El diàleg que sobre el tema Eficàcia vs Risc han mantingut dos especialistes: Juan Luis Arsuaga, membre del tripartit d'Atapuerca i Toni Venables, catedràtic d'Òxford i autoritat britànica en sistemes econòmics. A les respectives cantonades, els seus entrenadors: Jorge Wagensberg i Jordi Gual. El primer assalt ha arrencat per part del biòlegs, amb la consideració del acte com a un combat entre científics i economistes. Aquests, però, han esquivat el cop redefinint-lo com a debat entre científics experimentals i científics socials, amb la vana pretensió de que, darrera l'economia, hi ha una ciència. És clar que aquests segons no tenen la credibilitat i solvència dels primers. Especialment aquests dies!
La primera meitat ha servit perquè els biòlegs constatessin les moltes analogies que hi saben veure entre les dues disciplines, tot i reconèixer que l'analogia, en ella mateixa, no és prova de res i potser tan sols és útil com a metàfora o font d'inspiració. En els sistemes biològics i econòmics hi trobem una competència pels recursos limitats. Han també fet les seves pròpies definicions. Així, en biologia evolutiva l'eficàcia no és res més que la capacitat de transmetre gens a la propera generació. És l'únic que compte. Totes les altres eficàcies estan al servei d'aquella. Potser el que més m'ha interessat ha estat l'observació de que en el sistemes biològiques hi trobem diferents tipus de memòries: la memòria immunitària, la nerviosa, la memòria conscient o la memòria genètica. Totes elles aprenen de l'experiència i en especial de l'error. Totes excepte una: la memòria genètica on del que s'aprèn és dels èxits. L'error és l'extinció. El risc d'equivocar-se és capital. No hi han segones oportunitats. Som doncs, descendents dels millors i dels triomfadors!
La perspectiva dels economistes és essencialment diferent. Veuen el món com un constant equilibri entre eficàcia i risc on els mercats i els governs actuen per minimitzar, atenuar o diluir els riscos. Però, reconeixen que a vegades fan justament el contrari! En la visió econòmica hi ha un aspecte absolutament absent (si més no fins avui) en l'experiència biològica. Això és, la voluntat humana. En aquest cas els distints graus d'animadversió al risc condicionen el comportament individual i, per tant, la eficàcia dels sistemes. Segons Venables, l'eficàcia s'alimenta de l'especialització d'una banda i de les economies d'escala, de l'altra. Ambdues, però, augmenten els riscos. A més eficàcia, més riscos. I aquí intervenen els mercats i els governs, mitjançant mecanismes que traslladen el riscos als consumidors i els diversifiquen. Fins que alguna cosa va malament i, de cop, tot s'amplifica!
Han parlat de idees interessants com són els estímuls per actuar, doncs entre fer i no fer, la tendència natural és a no fer. D'aquí el paper primordial dels estímuls, de la fam o els desig sexual en biologia o del guany en economia. De la utilitat d'allò superflu en els sistemes biològics que podria no tenir un anàleg en economia. En l'evolució natural primer apareix la solució i un temps desprès s'adiu amb el problema. Si allò que és superflu fos immediatament eliminat no tindríem temps de identificar el problema que ho transforma en útil. En els sistemes culturals, el mecanisme és justament l'invers primer identifiquem els problemes i després cerquem la solució. De la simplificació com a estratègia d'especialització. De l'estabilitat que la fa possible. De la complexitat que la fa inevitable. De com la llibertat d'escollir de l'home altera l'algoritme de la selecció natural. Dels factors limitants, és a dir, aquells factors d'entre tots els necessaris que es troba en menor quantitat en el sistema. Del rol del engany en el procés evolutiu que va convèncer Darwin de la bondat de la seva teoria veient com l'orquídia que pren forma d'abella i enganya el mascle, aconsegueix estendre millor el seu pol·len. De la diferencia entre observar i comprendre. Observar és buscar el que hi ha de diferent entre coses semblants mentre que comprendre és veure que hi ha de comú entre coses diferents.
Ara bé, d'entre totes, la idea que més m'ha agradat és la de que, durant molts anys, la ciència s'ha esmerçat a conèixer els aspectes més bàsics del com (les partícules, el cromosoma, les neurones, ...) mitjançant el mecanisme de l'anàlisi en un procés sistemàtic de deconstrucció de la realitat (divisió en parts cada vegada més petites). No sembla que puguem anar massa més lluny en aquest procés i, un cop hem arribat a un grau de coneixement notable d'aquests elements, ens cal ara invertir el sentit i passar a la integració, a la síntesi. Hem entendre com funcionen els sistemes complexes fets dels maons que ja coneixem. Perquè el tot és la suma de les parts més la seva interacció. Comprendre la interacció entre nombres quasi infinits de parts elementals, és el repte. I nosaltres hem tingut la sort de viure en la generació que fa de frontissa d'aquests dos moments. Aprofitem-ho!
Una afortunada abraçada,
Nota1: Aquests dies estic llegint un assaig sobre el temps que m'està encantant! Hi he trobat conceptes com que el temps, en ser una dimensió, es pot representar amb una línia i que aquesta podria ser oberta (una recta) o tancada (un cercle). Si fos aquest darrer el cas, el temps seria cíclic i podríem viure en una inacabable repetició d'allò que passa. Doncs bé, em sembla que tinc una proba de que el temps és un cercle: el proper dijous 18 de desembre Cris Juanico canta a l'Auditori versions en català de temes clàssics del seu nou disc "Tot de mi"! Algú vol experimentar el temps cíclic amb la Isabel i amb mi?
Pere Homs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada