dissabte, 12 de febrer del 2011

EL DISCURS DEL REI


No és una d’aquelles pel·lícules que em deixen impressionat, ni deixin un record inesborrable, però vaig passar una hora i mitja prou bona, sobretot gràcies a la interpretació. A part de la magnífica ambientació, la resta és correcte, i el gran treball dels actors fan suportable, o fins hi tot interessant, una pel·lícula que podia haver estat un avorriment. Colin Firth com a Jordi VI, rei d’Anglaterra, i Geoffrey Rush com al logopeda que l’ajudarà a superar la seva tartamudesa, mantenen un pols interpretatiu apassionant.
El rei, davant d’un actor fracassat, de classe baixa, logopeda per accident, sense estudis de cap mena, però amb molts recursos i una gran capacitat per endinsar-se en l’ànima dels seus pacients.
El logopeda, davant d’un rei que accedeix al tron per carambola, i a qui els seus problemes amb la tartamudesa l’impedeixen sentir-se segur d’ell mateix, incapaç d’esperonar els ciutadans del seu país en temps difícils. Un rei insegur i poruc, sense amics, només amb una dona, esplèndida Helena Bonham Carter, que l’entén i el recolza, però que no evita que se senti sol.
Un logopeda que sap reconèixer on és el problema i sap trobar la solució, malgrat la desconfiança de tots, fins i tot del mateix rei.
Un rei que sap vèncer alguns prejudicis fortament arrelats, capaç de trancar barreres socials i reaccionar positivament davant l’adversitat.
Una història real, amb uns actors de veritat, que en versió original ens donen l’autèntica mesura de la seva gran qualitat.